Inici Tabacalera
Imprimeix Correu electrònic

Pilar Álvarez Solé

Petita biografía

(Video amb extractes de l'entrevista)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Va néixer a Montgai, Lleida, el 1954. Després mare i filla es traslladen a Puçol (València). El pare i la mare treballaven al camp de temporers i per aquesta raó van canviant de poble tot seguin collites i treballs. Passen per un poble de Lleida i finalment arriben a Tarragona. És la més gran de 7 germans.

La Pilar comença  escola al poble de València, i després a Tarragona. Fa el primer curs a l'escola de El Serrallo i després al col·legi de Jesús i Maria, darrera de la Catedral. Aprèn a cuinar i tenir cura dels germans petis des de molt nena. Ella té 14 anys i per ajudar a la casa es posa a treballar on uns mestres fent neteja, cuina...

Posa la instància a Tabacalera quan té 16 anys, però en aquell moment només agafen familiars, i llavors va a treballar als vins Dalmau, on li fan contractes temporals encadenats, sempre amb uns dies al mig sense treballar. En un d'aquests moments va anar a la MAI de Valls, fins que retorna a vins Dalmau. Llavors la família ja viu en un pis de propietat al barri de Sant Pere i Sant Pau.

Torna a presentar la instància a Tabacalera i de nou queda fora, però amb la reestructuració del 1973 la criden i acaba per entrar quan ja té 19 anys. Primer passa pel "desvenat" on el que més l'agrada és l'ambient entre les noies. Després de tres anys puja a tallers, que coincideix amb el moment en què es fa una contractació d'homes per al taller de "desvenat".

Quan ella entra a l'empresa es troba amb la mobilització contra la reestructuració i el sistema de  primes, és la primera vegada que coneix una lluita sindical. Quan puja a taller, l'any 1976, va a parar a les màquines "liadoras Garant", on existeix molt mal ambient per la competitivitat que imposa el sistema de primes. Després treballa en d'altres màquines les Mark-8 que feien "Ducados", més lentes i on l'ambient és millor. Quan torna a les "Garant", la situació havia canviat perquè s'havia acabat amb el sistema de primes. Mentre és soltera tots els diners que guanya els dóna a la mare.

Ja festeja abans d'entrar a Tabacalera i es casen tres anys després. Té el primer embaràs quan puja a taller. Però amb el ritme de treball que es porta a la "Garant" ha d'agafar la baixa als 6 mesos d'embaràs. Quan torna de la quarantena de la primera filla, en té cura de la nena la seva sogra. Durant el segon embaràs, l'any 1982 està en una màquina "liadora" que té una placa amb radioactivitat, i el comitè d'empresa aconsegueix que treguin les embarassades d'aquestes màquines. Amb la segona fillas, agafa la reducció de jornada de quatre hores, i han de lluitar per tal què no les treguin drets en relació a les persones amb jornada complerta.

Va donar suport a les accions pel reingrés de les dones amb excedència, participa en les lluites pels convenis i en les de la reestructuració i contra el tancament de la fàbrica. Explica que si hagués tingut de marxar a Logroño, per tal d'arribar a l'edat de jubilació, ho hagués fet.

Pensa que la vida i la lluita és una escola "La fàbrica ha estat una escola per mi i la gent amb què he tractat també. A vegades s'aprèn més de la vida, això per descomptat perquè ma mare no ha anat a l'escola i ma mare sap molt. Ho aprens de vida. Això m'agradaria que sapiguessin les meves filles, i ho saben. Encara que elles no ho hagin viscut dintre, però ho han vist. Elles veien que ens quedàvem a dormir a la fàbrica i elles ho trobaven molt bé (...) El fet de l'organització dins la fàbrica genera molta consciència, molta, molta. I de la gent que ho organitza s'aprèn molt.

Li va saber molt greu quan tanca la fàbrica, encara que està contenta amb la jubilació "Jo estava molt bé, jo treballava per lo que guanyava, a mi no em realitzava anar a treballar. Suposo que aquella persona... que el treball que fas et realitza, però anar a una fàbrica no realitza, només es fa pel jornal. Per lo tant jo, vaig deixar de treballar, però com que cobro bé... pues jo encantada de la vida (...). Ara puc fer coses que no podia fer perquè la joventut i la infantesa va ser molt dura, molt dura de no poder fer altres coses. Una per falta de temps i l'altra per falta de diners".