Inici Resum projecte Justificació i oportunitats del projecte
Imprimeix Correu electrònic
Resum del projecte


La incorporació del treball de les dones a les anàlisis sociològiques, antropològiques i històriques, ha de suposar una renovació de la història social, no només quant a la introducció d'un nou subjecte i una nova relació entre homes i dones, sinó també en la renovació de la metodologia i noves fonts d'estudi.

Parlar de vida obrera i de vida quotidiana precisa algun aclariment. És important reflexionar sobre una qüestió: com era l'espai social de la persona obrera fora de l'àmbit de la fàbrica, del sindicat o del partit i com es va concretar en la vida quotidiana del món treballador. Des del punt de vista d’aquest projecte, la intenció és combinar les qüestions que pertoquen a la lluita política i sindical i a les reivindicacions econòmiques en sentit estricte, amb les qüestions relacionades amb el món exterior a ambdues, sempre des d'un enfocament de gènere. Una història que situï l'anàlisi més enllà del clàssic focus de la producció i de la reivindicació polític-sindical per tal de centrar-se també en l'esfera de la “reproducció”. Una història, en suma, atenta a les condicions materials de la vida diària: l'habitatge, el treball domèstic, el transport de masses, l'urbanisme, l'oci i els espais de sociabilitat obrera, els canvis jurídics i socials que s'han anat produint i que han afectat de manera important els comportaments i expectatives socials de dones i homes.

Situar els comportaments socials en el marc físic de la ciutat de Tarragona, no és un simple capritx. Diverses qüestions de fons de la història obrera —comportaments polítics, sociabilitat i relacions socials, vida quotidiana en general— poden matisar-se o adquirir més sentit quan es territorialitzen en l'esfera de la casa, del barri o de la ciutat sencera. L'espai urbà no sol ser un simple receptacle passiu dels processos socials, sinó que teixeix amb ells una relació simbiòtica. El significat de fons de bona part de la historiografia urbana contemporània descansa, en essència, en la rellevància d'un cert efecte de territorialitat.

Analitzar en detall les diferents situacions de desigualtat sociodemogràfica dels espais permet reflexionar sobre les principals característiques de l'espai domèstic obrer, des de la seva grandària i formes mínimes fins a les seves condicions de tinença, equipament i salubritat. Els espais de la perifèria d'alguns barris obrers que es van anar construint constitueixen un segon punt d'atenció, en el cas dels nous barris obrers, amb freqüència es tracta de perifèries pobrament connectades amb el centre de la ciutat, en les quals sorgeixen les primeres reivindicacions sobre les dificultats del transport quotidià i la manca de serveis.

Creiem que és important conèixer la sociabilitat de les classes treballadores de Tarragona en diferents moments històrics, i fer-ho tot prenent el cas de les treballadores de la Tabacalera. Una sociabilitat no entesa en un sentit informal, excessivament difús i de vegades poc operatiu, sinó com element que ens ajuda a entendre l'articulació política dels sectors populars, que, al marge de l'associacionisme de la política formal, va ser un instrument d'articulació de la classe obrera, i on les dones als barris van jugar un paper fonamental. Observant com la multifuncionalitat i l'obertura a tota classe d'activitats culturals, tant de l'associacionisme “apolític” com del més estrictament polític, va ser un gresol creador d'una cultura política popular i un refugi de resistència en les difícils circumstàncies de la dictadura. En el cas de la fàbrica de Tabacs de Tarragona, és especialment important, tant tot el període de la guerra civil, on la fàbrica va ser bombardejada, la repressió i exili que van patir treballadores de l’empresa, i tot el període franquista i de la dictadura que van implantar models de vida i treball especialment negatius per a les dones. Així mateix, el seu recent tancament provoca la ruptura amb un espai laboral per on ha passat, àvies, mares i filles i on és difícil trobar alguna persona de Tarragona que, de manera directa o indirecta, no tingui o hagi tingut relació o experiències amb aquesta empresa.

Creiem important analitzar, com el treball en les fàbriques de tabac ha dotat a les dones treballadores, al llarg de la història d'una peculiar identitat socioprofesional. Per a això, cal estudiar l'organització d'aquesta indústria, aprofundint en la categoria cultural que ens sembla fonamental per a comprendre la seva estructuració: el gènere i a partir d'ell abordar els aspectes econòmics i els que formen part substantiva de la seva lògica productiva, els que expliquen que aquesta producció s'hagi originat, mantingut i aparegui fins a temps recents com “un treball de dones”. Perquè parlem d'una identitat determinada per la funció del treball com generador d'un codi cultural concret, construït quan l'existència d’“una tradició de treball local” que crea una especialització tècnica de les persones que influeix en la seva socialització, dotant-les d'uns coneixements, unes destreses i unes pràctiques productives que modelen, a nivell cognitiu, comportaments, actituds i valors que s'estenen més enllà de l'activitat laboral mateixa, impregnant la quotidianitat social i generant en elles una identitat professional que explica certes característiques de la societat local. És així com ens endinsem en el paper que els processos productius ocupen en la construcció d'identificacions col·lectives. En la mesura que algunes activitats adquireixen un valor simbòlic de representació local; l’ocupació, més enllà de la seva importància econòmica, passa a constituir-se també en un element emblemàtic, que identifica a una societat amb la seva producció.

En la nostra investigació ens volem centrar en l'anàlisi detallada dels elements que a nivell ideològic intervenen de forma especial en aquesta feina, considerada com femenina, i per tant, dotada a nivell de les representacions d'unes característiques específiques. Però, l'edat, la classe social, l'estat civil i les necessitats de la seva unitat domèstica, són elements que al costat de la seva condició de dona, intervenen de forma directa en la valoració que aquestes dones donen a la seva feina. Sabem que la identitat es conforma sobre altres elements base de relacions socials i d'identitats col·lectives com ara el gènere i l'etnicitat, que formen part de la seva identitat social i que per tant convé interrelacionar-los. La nostra anàlisi dels elements culturals de la identitat socioprofesional, desborda els marcs estrets espacials i temporals del treball productiu i s'incorpora a altres components de la identitat social i de la realitat. Comprendre la situació humana en el treball requereix comprendre la situació de la persona en la societat, i també requereix el coneixement del nostre passat, i dels diferents moments històrics, perquè la nostra vida i la nostra personalitat depenen en gran mesura de la visió que tenim d'ell (M.D. Aparisi, 1993). Per això creiem que les experiències històriques en les quals participen les dones de la fàbrica de tabacs i en les quals es troben inserides, condicionen en bona part, el seu comportament, la seva personalitat, la narració de la seva pròpia vida i la significació atribuïda a cada experiència viscuda o escoltada. D'aquí, que es fa precís endinsar-se en el nostre estudi en l'evolució històrica de Tarragona i de la seva indústria local del Tabac. Perquè així, serà possible entendre una part d’allò que pensen i com actuen les dones d'aquest col·lectiu, però alhora les pròpies treballadores ens estan informant a partir de les seves vides i experiències dels canvis i transformacions de la ciutat.

A més d'analitzar alguns elements com l'ús de l'espai, del temps, les relacions socials entre el col·lectiu de treballadores, entre companyes de secció, així com el seu reflex en el vocabulari, els gestos, en l'argot sociolaboral, etc., dintre de la fàbrica, ens sembla summament important i imprescindible transcendir el lloc i el temps de treball i introduir-nos en la resta de la societat, per a entendre com es manifesten les identitats socioprofessionals en les xarxes de sociabilitat, les llars, l'escola, etc., i d'aquesta manera captar com, per exemple, aquest mateix argot professional (les denominacions de les diverses tasques productives, les màquines, els productes, etc.) s'utilitza fora de la fàbrica en el llenguatge quotidià a l'hora de comentar temes en l'àmbit domèstic, de bromejar, inventar cançons, etc. Això no vol dir que sigui possible veure-la encarnada, de forma separada, en aquest col·lectiu pressuposant que està definit estructuralment únicament pel principi productiu (I. Moreno, 1997). Perquè aquestes tarragonines, alhora que treballadores de les fàbriques de tabac, fan treball domèstic, algunes són immigrades arribades d'altres punts de l'estat espanyol, dones...dit d'una altra manera, les tabacaleres tenen alhora una identitat on es creuen aquestes realitats.   

Les manifestacions de les identitats socials, com en el nostre cas, les de les dones que treballen en les fàbriques de tabac, són variades i es troben sotmeses, com tot fet social, a continus canvis; entre aquestes estarien com les diferents respostes que adopten enfront de les estratègies d'acumulació dels fabricants, i les seves reaccions de conflicte, acceptació o submissió, vindran imposades en certa mesura per la seva identitat socioprofesional i la seva identitat de gènere. Per la seva banda, les formes de sociabilitat fora de l'àmbit laboral de la fàbrica, contindrà ideologies i valors originats en el propi lloc de treball.

La importància de la Tabacalera de Tarragona ha influït en els processos d'aprenentatge i socialització per una banda d’un important nombre de persones de la seva població, especialment de les dones, modelant l'estructura del seu mercat de treball i formant part de la memòria històrica laboral de molts i moltes tarragonines. Aquest projecte es basa en la recuperació de la història a partir de la documentació però es recolza en un interès estratègic de les fonts orals per a descobrir determinades claus. La font oral permet, així, reconstruir millor les diferents experiències vitals i les actituds obreres i específicament de les dones: l'experiència de la fam, del dur treball; per d’altres la repressió després de la guerra civil i desprès durant la dictadura franquista, un record que les acompanyarà per tota la vida; també l'obligada emigració de moltes dones i el descobriment de les llums de la ciutat i la fàbrica. Per a les dones, la percepció de les experiències quotidianes es tenyeix a més de connotacions afegides: la doble presència, la desigualtat en el salari rebut, la marginació en la participació política i les difícils condicions de vida durant el franquisme. La potencialitat de l'oralitat es posa de manifest on la persona que testimonia, en la seva doble faceta de personalitat única i subjecte històric, es constitueix en font primordial del relat i de la memòria.

La memòria, al seu torn, és el recurs més avantatjós perquè a través d'ella i més a prop dels relats o manifestacions diverses en les quals es plasma, les informants materialitzen les realitats no experienciadas per nosaltres, com investigadores. Memòria individual de les treballadores del nostre estudi que és part de la memòria col·lectiva dels i les tarragonines en bona part de la seva globalitat, doncs el com es narra i recorda, a què se li concedeix més importància i quina s'ignora, etc. és una construcció cultural en la qual les representacions ideològiques i la pròpia cosmovisió de les persones teixeix la trama del record de la història local.

Malgrat que s'han realitzat investigacions i s'han editat llibres i algun documental sobre diferents Fàbriques de Tabac de l'estat espanyol, encara està poc divulgada l’activitat industrial d'aquestes dones, sobretot a Tarragona, on no existeix cap estudi específic. Ara és un moment fonamental per complir amb aquest deure envers aquestes dones, i realitzar el present projecte, que a través de diferents eines (documental, exposicions, llibre, web a Internet) ens aproparà i ens farà comprendre el passat i el propi present de les dones treballadores, no sols de la fàbrica de Tabacs, sinó de moltes altres treballadores. També és el moment oportú per realitzar un espai museístic específic, ja que l’Ajuntament de Tarragona es fa càrrec dels edificis històrics de la Tabacalera i ha plantejat deixar un pavelló com a centre d’interpretació de la Tabacalera. Aquesta oportunitat no pot deixar-la passar la ciutat de Tarragona, ja que a més, per desgràcia, en cap dels edificis històrics de les Fàbriques de Tabac, que han anat tancant en les diferents ciutats de l’estat espanyol, i malgrat la reivindicació portada a terme per grups de dones i organitzacions socials, existeix cap espai de les característiques que planteja aquest projecte i de les potencialitats que ofereixen les eines i productes de la present recerca.



Aparisi, M.D. (1993)  Viaje al pasado a través de la memoria autobiográfica: Un acercamiento evolutivo. Valencia: Set i set.

Moreno, I. (1997)  “Trabajo, ideologías sobre el trabajo y culturas del trabajo” en Trabajo. Revista Andaluza de Relaciones Laborales. Abril, núm.3, pp. 9-28.