Inici Tabacalera
Imprimeix Correu electrònic

Conchi Andreu

 

Petita biografía

CONCHI_ANDREU

(Video amb extractes de l'entrevista)

Va néixer a Prades el 1954. El pare treballava al camp, criaven porcs i conills que després venien. La  mare era de Lleida i el pare de Prades, on es van conèixer i casar.

Es traslladen el 1959 a Tarragona i van a viure al costat de la Campsa, on va al col·legi nacional que hi havia al costat de Tabacalera. Després van anar a viure a Torreforta quan la Conchi ja tenia 11 anys, i en aquesta escola malgrat que  l'agrada l'ambient, no té interès en estudiar.

Als 13 anys, de tant demanar-ho la treuen d'escola i va a treballar a la fàbrica del peix al Serrallo, on va estar-hi pocs mesos, sense contracte ni assegurança, com aprenenta, però treballant fort "Naltres fèiem lo que és l'anxova, la sardina... ens portaven uns contenidors, que ja venia cuita, i nosaltres les havíem d'enlatar a les latas. Anar col·locant, els hi ficaves l'oli, una màquina les tancava i a la venta. Després també netejàvem peix, se'n anàvem baix de tot i vinga a rascar, rascar... a mi m'agradava treballar allà, m'encantava". Cobrava poc, passava molt fred i tenia un horari llarg. Es treu el graduat escolar i busca feines, sempre mirant on podia guanyar una mica més. Entre d'altres llocs va estar a Fàbrica de vins Dalmau, i a una que feien paper higiènic.

Porta la instància a Tabacalera el 1972, però és un moment en què anava molta gent a buscar-hi feina. Fa els exàmens però no pot entrar. Però, un any més tard, la criden de la fàbrica i entra el 1973. Tot el seu salari va a parar a la mare, i ella és feliç de poder-hi aportar un sou com el de la fàbrica.

Està un temps al "desvenat" i després al taller a l'empaquetat del Ducados. Just quan entra es dóna la mobilització contra les primes i és el primer cop que veu una cosa així.

Coneix el seu futur home quan treballa als vins als 14 anys, estan 10 anys festejant fins que es casen. El 1978 plega per casar-se, li donen la bestreta i van a viure a un pis de compra a Sant Pere i Sant Pau. Té dues filles i un fill, i quan són una mica grans, el marit es va posar malalt greu.

La seva cunyada li recomana que demani tornar a Tabacalera, al·legant la  invalidesa del marit, perquè en anys anteriors per mitjà de judicis ja s'havien reincorporat dones en situacions similars. És l'any 1998. Ella va a veure l'advocat Lleixà, l'Anna Guasch i en Joan Olivé del Comitè d'empresa. En aquells moments a l'empresa es donaven les lluites per la situació dels EREs. Entra el juny del 2001 i per a ella és emocionant, ja que es retroba amb algunes dones conegudes. Troba tota la fàbrica canviada per la maquinària, i l'ambient de treball és molt diferent. Es troba al mig del conflicte de les reestructuracions i les categories, però sobretot l'amenaça del tancament de Tabacalera.

És un moment difícil també, perquè té el marit a casa i s'ha d'organitzar amb les filles i el fill els horaris per atendre'l, ja que ella va a torns

Quan reingressa la posen a la secció de estocs. La seva feina es pujar material per a les màquines: bobines, màquines, el celo per enganxar... tot. Per mitjà de carretons elèctrics ho van repartint per tots els tallers. El nivell que la posen és el més baix: el nivell 5.

Participa en totes les lluites contra el tancament, a Tarragona, va a Madrid, inventa cançons, es deixa la veu cridant. Abans no ho havia fet mai "No, a mi les manifestacions em feien por, i sin embargo en aquestes jo com si fos de tota la vida". És una mica crítica en com van acabar al final les coses. Finalment la prejubilen, surt amb 50 anys, l'any 2005 i el 2007 mor el marit.

Se sent malament amb el tancament de Tabacalera "He passat per darrere, però només veig la taulada. Sempre que la veig dic: "aquí estava jo treballant". A Tabacalera he estat més anys i les companyes també han estat molt bé i que m'ho he passat molt bé. No només pels anys, és tot. Perquè sinó haguessin sigut anys no hagués pogut fer tantes coses".