Inici Tabacalera
Imprimeix Correu electrònic

Antonio Aguilar

 

Petita biografía

ANTONIO_AGUILAR

(Video amb extractes de l'entrevista)

Va néixer a Andalusia el 1954, a la província de Granada. La mare, tenia 4 filles de l'altre matrimoni, el marit li van matar a la guerra, la primera filla la va tenir als 14 anys, quan era una nena. Van anar a viure junts... no es van casar perquè el seu pare no era viudo, es van poder casar quan es va morir la seva dona, això va ser anys després. Ja vivien a Sant Salvador, ells ja portaven 45 anys junts "Jo ja estava casat quan vaig anar a la boda dels pares".

L'any 1961, marxen del poble que no dóna per viure, van a un poble de la Franja, Albelda, província d'Osca, on va anar un any a l'escola rural. Després, quan té 13 anys, arriben a Alfarràs (Lleida), al pare li va sortir feina de manobre i a l'hora de la fruita ajudava als pagesos.

Als 16 anys a Alfarràs entra a treballar a una fàbrica de fil, "Hiladuras Casal". Eren dues fàbriques on treballava molta gent del poble, la majoria dones, que no cobraven el mateix salari dels homes, ja què segons l'Antonio "feien feines diferents". Els torns eren 3, hi havia el de nit. Va treballar només 3 anys perquè cobraven poc. A les filatures coneix la que seria la seva dona (ell té 16 anys i ella 15) i com que volia guanyar més va anar a fer de manobre. La seva novia ve a Tarragona i ell ha de fer viatges per festejar. Després treballa a un bar de carretera, però finalment es trasllada amb els pares, les germanes que ja són casades a Tarragona l'any 1973, i treballa a un bar durant un parell d'anys. Compren un pis al barri de Sant Salvador i es casa l'any 1975.

L'Antonio volia treballar en una empresa, però més aviat mirava les de químiques "Jo deia: hauré de venir a preguntar a aquestes fàbriques". Però de la Tabacalera no sabia gaire. Un amic li diu i presenta sol·licitud, entra el 1977, junt amb un grup d'homes que van a parar al "desvenat", troba la feina dura i bruta, però ell passa poc temps. Guanya menys que al bar, però la feina és més segura i amb horaris laborals establerts.

De seguida va a estocs i com què li agrada la mecànica des de que treballava a les filatures, es posa d'ajudant de mecànic, és quan estableix una bona relació personal i sindical amb en Joan Olivé. L'any 1997 amb tota la reestructuració finalment és mecànic.

Quan arriba a la fàbrica no està organitzat sindicalment. Ell que ve de condicions laborals molt dures i diferents li costa al principi entendre les mobilitzacions, però diu que li surt la consciència contra els poderosos que portava des de petit. Primer entra a l'Associació de Treballadors de Tabacalera i després s'afilia a CCOO i es presenta al Comitè d'empresa l'any 1982, on va estar 20 anys. El moment més dur va ser el del tancament de l'empresa "ser el president del comitè i estar a Madrid em sentia responsable de tots els companys i companyes. Que no és això, però...una vegada vaig plantejar la dimissió. Jo és que jo... ho vivia d'una manera que em sentia molt responsable i quan veia que allò no anava... fèiem lo que podíem..."

Quan fa un any que està a l'empresa té una filla. S'ho combinen amb la dona que treballa a la MAI de Valls, per tenir-ne cura, ell ha estat sempre a un torn i ella a l'altra. Tota la vida des de que treballava a Tabacalera i fins que a ella la van acomiadar. "Ella es va sacrificar més que jo, perquè ella per estar més amb la nostra filla anava de matí durant un temps, tenia de matinar molt, la més sacrificada la meva dona, li donaven les 12 de la nit sempre, havia de preparar el dinar pel dia següent. No hem pogut disfrutar de la nostra filla. Ara, com està embarassada disfrutarem de la nostra néta"