Inici Tabacalera
Imprimeix Correu electrònic

Núria Bargalló Fabregat

 

Petita biografía

NURI_BARGALLO

(Video amb extractes de l'entrevista)

Va néixer el 1936 en plena guerra, a Sant Carles de la Ràpita, però es considera filla de Tarragona. La mare era de Sant Carles, el pare era de Barcelona, van venir a Tarragona perquè no podíem menjar al temps de la guerra i ja es va quedar aquí. Va anar al col·legi fins als 14 anys, i als 12  anys, quan sortia d'escola, treballa posant bosses de sal per vendre, al Roca de la sal, i així es guanyava una mica de diners que anava la mare a cobrar-los.

Entra a la Tabacalera el 1952, amb 16 anys, i va anar un policia a preguntar al veïnat sobre bona conducta d'ella i la família. Van entrar moltes dones, unes 40 de cop i anaven entrant grups importants "era un d'allò que la fàbrica anava molt endavant. Semblava que no s'acabés mai. La fàbrica era una cosa que era impossible que s'acabés i ara mira el desastre que hi ha hagut". Passa un mes al "desvenat", i diu que el del ros era molt dolent "que allò sí que no es podia aguantar, era lo més dolent que hi havia. Era un puesto tancat on trituraven el d'allò i era una olor tant intensa que et marejaves. Més de mitja hora no podies estar-hi. A llavors passava una altra. I així". Després va a fer "Farias" a mà. Al mig any, la porten a fer "señoritas", primer a mà i després amb les màquines. Era un taller amb 150 dones, i 3 dones per màquina. Encara que hi havia molt soroll, cantaven, només podien escoltar-se amb la dona del costat. A l'estiu feia molta calor "Quan tocava el sol...En aquell temps s'aguantava molt perquè estàvem acostumats a patir... doncs no hi havia això, no hi havia allò..." Quan hi havia un problema tocava parlar amb la mestra o anar cadascuna a l'oficina.

Anava a torns i sempre anaven a la fàbrica en grupets, una anava a buscar l'altre. Ella vivia al centre de Tarragona, tirant per on està la plaça dels carros una mica més amunt i era la primera de sortir a les 5 del matí "Anava a replegar una altra, després una altra i totes anàvem recollint-nos per no anar soles. Allò era un desert"

L'ambient de les noies era anar a la Rambla, que estava plena i a les tardes més. Llavors els nois també anaven a la Rambla a buscar les noies. Hi havia el cine, i el ball a les palmeres. Però ella passejava, així no es gastava ni 5, no hi havia diners, i a les 9 a casa.

Coneix al seu home treballant quan té 18 i ell 25, era mecànic a Tabacalera. Després es va canviar perquè va estudiar electrònica i va pujar a electrònic. Es casen l'any 1959 després de dos anys, no tenien diners propis, ella ho donava tot a casa i el seu marit també, però es quedava el diners de les hores extres i d'allí van poder casar-se, llogant un petit pis.

Ha de plegar per obligació, encara existia la llei que obligava a marxar les dones al casar-se i el Reglament de Tabacalera ho tenia incorporat "No podies treballar perquè Franco no volia que les dones treballéssim, que per això la mama no treballava. Perquè les dones no podien treballar i llavors pues et donaven un premi i ja està. Era 4.000 pessetes. Lo que havia."

Estava contenta amb la criança dels fills i atenent els pares, però troba a faltar la feina "I ells fills també m'han sortit macos, bones persones que és lo principal i tot ha anat bé. Vaig tenir un nen i una nena"

Quan els fills eren grans es va posar a treballar una altra vegada. Entra a treballar a l'hospital Joan XXIIl l'any 1973, té una cosina que l'ajuda a entrar, però ha de passar exàmens. En aquell moment la seva filla Montse ja té 13 anys. Va estar contenta, encara que va dubtar sobre el retorn a Tabacalera quan la lluita de les dones d'excedència, però ja es trobava bé a l'hospital. No va perdre mai el contacte amb Tabacalera, ja que el marit li parlava i el seu fill entra com a electrònic en acabar la mili.