Inici Tabacalera
Imprimeix Correu electrònic

Conchi Bayarri

 

Petita biografía

CONCHI_BAYARRI

(Video amb extractes de l'entrevista)

Té 70 anys. Va néixer a un poble de València, Vallada, i quan té un any, el seu pare ferroviari, per "roig", el van traslladar castigat a Tarragona durant 5 anys. Va venir amb la família, i ella era la petita dels 3 germans. La seva germana és 10 anys més gran i el germà 7. Es van trobar bé i quan va acabar el càstig al pare, ja es queden a Tarragona.

En la seva família van haver-hi ferroviaris i també gent dos oncles valencians que treballen a la Tabacalera, depurats després de la guerra i posteriorment readmesos. La mare de soltera al poble va treballar a la fàbrica de vímet. Un  cop casada es dedica al treball domèstic.

A Tarragona viuen al costat de la plaça dels Carros, i el seu ambient és el carrer, amb una colla de nens i nenes. Des de petita ha aprofitat la platja sempre que ha pogut.

Va anar al col·legi, al carrer del Mar, a les monges Carmelitas Teresas de San José, fins als 16 anys, i quan entra a Tabacalera continua estudiant tenidoria de llibres a l'acadèmia Roig que acaba quan té 20 anys.

Entra a Tabacalera l'any 1955 amb 16 anys, perquè no hi havia altra feina. La mare no està convençuda, però com que a ella li va agradar va continuar. Passa nou mesos al "desvenat", i malgrat la feina dura per la pols i el fred, l'ambient entre les noies és molt bo. Van i tornen a l'empresa en colla, que s'ajunten al barri. Quan puja a taller va a "Farias" i  a ""Señoritas", es queda 5 anys fins que tanquen el taller.

Sortint de la fàbrica estudia fins als 20 anys, i aprofita també per cosir l'aixovar. Surt dissabtes i diumenges, i als 19 anys comença a festejar. Tot el diner el lliura a la mare fins que es casa, igual que el seu germà. Es casa als 23 anys, viu amb la mare i decideix quedar-se treballant, és de les primeres que ho pot fer, encara que existeix la dot per les que pleguen. El marit treballa a les drassanes.

A l'any té la seva filla Conchi, passa l'embaràs a les màquines "celofanadoras" i "liadoras". En aquell moment no hi ha cap reglamentació per a les dones embarassades. En aquest lloc de treball està 10 anys.

Es queda vídua quan la filla té 4 anys, i ella 27 anys. Com que vivia amb la seva mare va tenir el seu suport, ja que pràcticament va criar la nena. Ella es queda amb una pensió molt petita de viduïtat i per l'orfandat de la nena. El salari de Tabacalera era bo i ella a més es queda a fer hores extres. Finalment es presenta a uns exàmens per control de primes, i aconsegueix aquest feina administrativa, on es queda fins a la jubilació.

No pensava tornar-se a casar, però després de 10 anys ho fa amb un company de la Tabacalera, vidu que tenia 3 fills, la mare, i una germana que vivien tots amb ell. Van a viure a un pis que la Conchi havia comprat mica en mica.

Es jubila als 57 anys, l'any 1995, després de tota una vida a l'empresa. El seu marit s'havia jubilat abans i ha mort ara fa quatre anys, després de 27 anys de convivència.

La Tabacalera "per mi ha sigut la salvació. Potser si no haguera treballat, m'haguera tingut que buscar la vida a un altre puesto. Però tant bé, com aquesta, no haguera estat, de moment después mira, ningú es mor no. Però jo gràcies a Tabacalera, ja et dic, ma filla no li ha faltat els seus estudis, tot i la seva bona vida, ara està ben empleada, vull dir jo que no (...) Quan es tanca sento molta pena de pensar una empresa tan gran i que va acabar així. I quan passava per allà davant encara ara... d'això. Però quan encara treballava gent, allò que deia "mira, mi casa". Perquè passaves més hores en aquella casa que a casa teva. Perquè aquí venies a menjar i a dormir, que allí passaves molt. I com gràcies a Déu, n'hauré passat de coses dolentes, però he passat coses molt bones allà, he disfrutat molt, pues la notava, que a vegades encara somies i et penses que vas a treballar... Que arribes tard i que no pots córrer (...) I allò ho vius amb aquella alegria i recordes i et trobes a companyes, perquè tinc moltes companyes que no hem perdut mai el contacte, i recordem i fem això i fem allò i t'agrada".