Inici Tabacalera
Imprimeix Correu electrònic

Maria Teresa Calbet Gras "Maite"


Petita biografía

TERESA_CALBET

(Video amb extractes de l'entrevista)

Va néixer a Tarragona el 23 de març de l'any 56. El seu pare primer va ser pagès durant molts anys, tenien uns horts per allí a Torreforta, que hi havia unes masies. Quan el seu pare es casa, va a viure a Tarragona i entra a treballar a Tabacalera de jardiner.

La família de la seva mare eren els Gras, uns constructors de Tarragona importants, encara hi ha moltes cases d'avui en dia d'aquella època que tenen el logotip, que era un cercle traspassat per una ratlla en diagonal. La seva mare va treballar de soltera en una cotilleria que hi havia al Carrer Unió. Va estar treballant allí quatre o cinc anys fins que es va quedar embarassada, que treballa a casa i en té la cura de les filles.

La Maite neix al carrer Lleida, davant del Fòrum i quan tenia 2 anys, se'n va a viure al Passatge Forns. Els seus records de  petita, són de la Plaça de Toros i els jocs al carrer. Quan te 10 anys van anar a viure a Torreforta. Anava al col·legi que havia al costat de l'església de Sant Joan. Recorda la llet amb pols dels americans, que feien amb peroles, i totes les criatures amb el got "que quedaven uns grumolls a vegades, que no hi havia qui ho tragués allò". Té una germana quatre anys menor.

Estudia comerç, i l'hagués agradat anar a la Universitat, però no hi havia possibilitats econòmiques. La seva avia paterna li proposa que si fa Magisteri li paga, però ella no té aquesta vocació.

Quan acaba el col·legi treballa en dos llocs durant un temps. Al 1972, quan té 16 anys, porta la instància a la Tabacalera. Encara que coneixia la fàbrica d'anar a recollir els reis, queda impressionada per la grandiositat i per aquelles màquines que quan entraves "deies oi, com poden treballar aquí amb tot això?". Va entrar de "barrendera", que després es va dir "auxiliar de limpieza" on s'hi va estar dos anys. Durant aquell temps es va donar la tancada de dones en contra de les primes, i encara que a les "barrenderes" no les deixen participar, per tal que no les sancionin i perdin la feina, col·labora portant-les menjar.  Els diners que guanya els dóna a la mare.

Quan ella entra a Tabacalera, encara n'hi havia moltes dones que es casaven i plegaven i per això encara entrava gent nova. Alhora, amb les màquines que es van anar perfeccionant, necessitaven més gent, la qual cosa va canviar pocs anys després. Quan puja a tallers està a la màquina "Hauni" que feia "Ducados", i després a les maquines "Sasib" que també van començar a fer "Ducados". Després de quatre anys, baixa al taller 4, als filtres de maquinista amb màquines HLP. Després aprova per ser "jefa d'equip. Posteriorment  treballa d'auxiliar de caixa,  ja està a oficines, i el seu horari és de 8 a 15 h. i finalment, quan sobra gent a la fàbrica es presenta per treballar a control de qualitat.

Coneix el seu marit a la fàbrica, es casa quan encara no té vint anys i es queda embarassada de seguida, té una filla Vanessa. Primer viu a Torreforta i de la nena en té cura la mare. Després de 7 anys van a viure a Tarragona i es combina els torns amb el marit "parella de cap de setmana". Es divorcien després de 21 anys de matrimoni.

Mentre festeja i està casada no es preocupa per les activitats sindicals a l'empresa, ja què al seu home no l'hi agradaven. Quan es separa s'afilia a CCOO i està com a delegada del Comitè d'empresa dues legislatures. Està al Comitè Intercentres durant 4 anys, anant i tornant de Madrid i participa a la lluita contra el tancament de l'empresa fins al final. Es jubila quan té 50 anys, el 2007.

"I bueno, allí he treballat 34 anys. Allí m'ha passat de tot eh: coses bones, coses boníssimes, coses dolentes, coses regulars. Jo sempre he dit que les fàbriques s'han de veure. Perquè tu veus un paquet de tabac i dius "guaita quina tonteria". Però fins que s'ha fet el paquet de tabac ha tingut un procés tan bonic, des de que arriben les fulles, fins que les posen a les màquines de vapor, després ho piquen, ho saltegen, puja cap a les "liadores", quan baixa surt una metxa així que no s'acaba mai...com clac clac clac, li enganxa el filtro, i com es van posar en filtres... I com van passant, i la plata com les embolica, bueno és que és bonic, quan dius osti mira... sembla que no té... a mi m'agrada, és que he estat molt bé."