Inici Tabacalera
Imprimeix Correu electrònic

Santidad Calvo Izquierdo

 

Petita biografía

SANTIDAD_CALVO

(Video amb extractes de l'entrevista)

Va néixer el desembre de l'any 1920, a Valdelinares, que és a la província de Teruel. El seu pare que és pastor, per motius de salut s'ha de traslladar a un clima menys fred i arriben amb la família (llavors la Santidad té 2 anys) a l'Alforja, al Mas d'en Vinyes on s'hi van estar 5 anys. Després van a l'Argentera on comença a anar a escola i després es traslladen a Falset i finalment a Tarragona l'any 1929 on segueix anant a escola (sempre a col·legis nacionals).

A Tarragona, el pare compra unes cabres i posen un despatx de llet, primer al costat de la Catedral i després els fan anar al costat del port, ja que no es permetia tenir animals a la ciutat. La Santidad, des dels 9 anys, va a repartir llet als domicilis de les "parroquianes". Per anat tirant, la mare fa feines per les cases. El germà gran també treballa, va començar com a "botones" amb un advocat i després als 18 anys va ingressar a la marina. La seva germana, tres anys major que Santidad, cosia.

Des de petita, encara al col·legi, entra en l'ambient de la parròquia de Sant Joan i s'hi està totes les estones lliures.

Quan esclata la guerra, tenia intenció d'anar a la Tabacalera, ja que coneixia unes dones que hi treballaven i tenia fama de guanyar-se molt salari. Llavors vivia al costat del port, al carrer Lleó, i va patir diversos bombardejos, en algun del quals no va tenir temps d'anar a una casa gran que feien servir de refugi (al costat de casa seva no hi havia cap refugi). El pare va vendre quatre cabres i marxen a Constantí fugint de les bombes, d'on tornen poc abans que entrin els "nacionals" i es retroben amb el germà militar que havia fet la guerra amb el bàndol rebel.

La seva casa estava destrossada per les bombes i van a viure al Tribunal de menors, del carrer de l'Asalto. Es queden en aquest pis del conserge on viuen 30 anys, fins que compren un pis.

Fa de seguida el Servei Social, imprescindible per buscar feina, sis mesos a les oficines d'Auxili Social. D'aquí surt amb ocupació per sis anys: ajudar a l'inspector d'Hisenda, que tenia un despatx al costat del Banc d'Espanya, a ordenar els diners vàlids per sèries.

Sa mare li va arreglar un festeig, però opta per quedar-se soltera, ja que tenen discrepàncies sobre la religió, ja que el noi no volia que fos tant d'ambient de l'església.

Va fer proves per entrar d'administrativa a govern civil, però no entra perquè prioritzen les filles d'excombatents. L'avalen per entrar a Tabacalera i el mateix dia la criden també dels cecs (on havia demanat feina). Entra a la Tabacalera el 1947 al "desvenat" d'on no surt. Va estar de mestre interina durant molt anys fins que l'arriba el nomenament de Madrid. Quan van reestructurar el "desvenat" i fiquen les màquines, va anar menys d'un any a oficines, on es jubila el 1982.

Tota la vida s'ha penedit de triar la Tabacalera en comptes dels cecs, ja què "vaig estar trenta anys sempre a la pols, sempre al desvenat. Primer com a operària i després van fer uns exàmens per mestra i em vaig presentar i m'ho van donar també. Jo em vaig presentar de mestra perquè vaig pensar: almenys cobraràs més i això. Però després com que ho feia tan bé, una vegada em van pujar dalt, als tallers, que era el que jo aspirava. I perquè la que van posar baix al desvenat ho feia tan malament, perquè no hi volia estar, em van tornar a posar a baix i l'altra dalt...entre una cosa i una altra, vaig estar més de 32 anys a la Tabacalera"