Inici Tabacalera
Imprimeix Correu electrònic

Mercedes Fernández Mora

 

Petita biografía

MERCEDES_FERNANDEZ

(Video amb extractes de l'entrevista)

Va néixer a La Sénia el 1941, però com el seu pare era militar va viure en diversos pobles, Sant Llorenç de la Muga, Figueres, a Capmany i l'últim poble a Puigcerdà que és el que recorda amb més d'afecte, on està dels 5 als 10 anys.  Els seus records d'infància són bons, la natura de la Cerdanya, el pa blanc que anava a buscar a França a Bourgmadame, l'escola de Carmelites. Va aprendre el francès d'oïda, "perquè els francesos venien el diumenge a comprar, jo tenia 7 anys i ajudava a una senyora a vendre a la plaça, venia sardina de Barcelona el dissabte. Em donava 5 durets i un plat de peix i jo anava més contenta cap a casa, perquè ajudava a la meva mare". Ella és la gran i té dues germanes que ja van néixer a Tarragona.

A Tarragona arriba als 10 anys. Entra a l'Ensenyança de monges i després a l'acadèmia Tarraco un parell d'anys, però no l'agradava estudiar i demana a la mare per treballar. Als 14 anys amb el certificat d'Estudis Primaris, es posa a treballar i a vendre carn a la part alta de Tarragona, al mercat de la Plaça del Fòrum, on li pagaven 100 pessetes a la setmana, havia de matinar molt i tenia de portar molt pes.

Entra a la Tabacalera amb 16 anys, l'any 1957. Entraven moltes dones ja què "Quan es casaven les dones plegaven i allò era un circuit. A lo millor entraven 30 o 10, però cada mes entrava gent, cada mes perquè com et casaves havies de deixar l'empresa"

Va a parar al "desvenat", on es desfeia el tabac, la seva primera impressió no es gaire bona, per l'olor, i perquè llavors "Érem jovenetes i havíem de treballar molt, no és com ara que no es treballa tant. Vam donar molt nosaltres perquè es treballava molt dur aleshores". Entra al ros que era més delicat, ja que no el mullaven tant. Està dos anys al "desvenat", i malgrat la seva duresa ho prefereix a tallers per l'ambient que hi havia entre les dones,

Quan puja a taller la posen d'aprenenta, ajudant de la maquinista, a treure les caixes de tabac, omplir les màquines, portar els precintes, portar les carteres, escombrar i recollir el tabac que queia... La màquina era una "liadora" la que feia el "Bisonte" i feia els "Ducados".

Es casa als 19 anys i ha de plegar per Llei de la fàbrica, era l'any 61. Es casa poc abans que surti la Llei que permetia quedar-se a les dones un cop es casaven. Llavors ella sol·licita tornar-hi "Ho vaig sol·licitar perquè jo em vaig sentir enganyada, aquella llei ja estava per sortir, ja estava al govern. Jo li vaig dir al meu jefe, el senyor Colmeiro, don Luis. Dic: "don Luis yo me quisiera quedar" perquè jo vivia amb la meva sogre i em venien molt bé unes pessetetes. "No, no, la mujer casada a fregar platos". Es va sentir molt malament ja que a ella sempre l'ha agradat treballar i no quedar-se a casa.

Viuen amb el seu sogre 3 anys i mig. Després es compren un pis a Torreforta amb molt sacrifici perquè només treballava el seu home i feia hores extres. Ella va tenir que posar-se a fer vestits a casa, confecció. Li donaven les peces a una fàbrica de Reus, i a casa cosia els botons... Té una filla de seguida de casar-se i als 3 anys un fill.

Passats 5 anys torna a la fàbrica a demanar la reincorporació, que li és denegada un altre cop, ja què el seu cunyat que treballa al INP l'avisa que en altres empreses estan entrant dones afectades per la llei franquista com ella. Entre el 65 i el 79 no torna a passar per la fàbrica. Un cop aprovada la Constitució, agafant-se a l'article 14, va a veure a l'advocat Albert Lleixà, que fa un escrit a la Tabacalera i tornen a denegar-li l'entrada. Es posa en contacte amb en Joan Oliver i l'Anna Guasch del Comitè d'empresa i a partir d'aquí comencen una sèrie de judicis que va guanyant la Mercè i que l'empresa sempre recorre. Està set anys amb judicis, es coordina amb la resta de dones que també demanen el reingrés i participa en les accions. S'afilia a la UGT.

Finalment entra a la fàbrica el 1984 i s'obre el camí per a l'entrada de la resta de dones. La col·loquen en una màquina molt ràpida per "provar-la". A vegades feia de "jefa d'equip" però sense reconeixement de categoria. Finalment es presenta, aprova però no té lloc de treball. Es jubila als 59 anys l'any 2001, dins d'un expedient de regulació d'ocupació

De la seva lluita comenta "Bé, perquè sinó, no sé què hagués sigut de mi perquè jo estic separada, així tinc una bona vellesa. No em sobra res, però no em falta de res."