Inici Tabacalera
Imprimeix Correu electrònic

Claustre Fortuny Rovira

 

Petita biografía

CLAUSTRE_FORTUNY

(Video amb extractes de l'entrevista)

Neix el 1956 als Pallaresos on ha viscut sempre. És filla única i soltera. La mare Enriqueta Rovira i el pare Francisco, Cisco, Fortuny Fortuny.

La mare neix a Vistabella, on la família està de masovera d'una mas important. En aquell mas va estar allotjat una temporada en Jujol, un deixeble de Gaudí que feia l'església. La família de la mare era d'esquerres i en acabar la guerra tots els seus germans van ser empresonats, i els amos de la casa els treuen sota la amenaça de què no veuran més els fills. Així que d'un dia per l'altra han de marxar a viure a un altre mas.

El pare traginava i netejava els boscos, entre 2 o 3 homes netejaven i ell i un altre amb carros portaven els fardells, però se'ls hi van morir 2 o 3 animals que portaven el carro. Llavors amb la mare van agafar un cafè als Pallaresos el 1960 quan al poble hi vivien unes 300 persones, però el pare seguia treballant la terra que tenia i la que portava a mitges.

Els seus records d'infància són de quan la gent passava al costat de casa a menjar la mona el dia de Pasqua, camí de "El LLorito", l'església de la Verge del Loreto, i de collir avellanes, netejar conills "T'ensenyaven a treballar, jugant"

Va a col·legi als Pallaresos quan té quatre anys, hi ha una única mestra per a totes les nenes. Recorda el got de llet que les donaven, però el "colacao" i el sucre el portaven de casa. Fins que no van posar estufes a l'escola "anàvem amb les quatre brases des de casa amb uns fogonets". Plegant d'escola anaven les noies a brodar. Als 14 anys comença comerç. L'expectativa de les noies llavors era casar-se, alguna va anar a estudiar a Tarragona, però la majoria entra a la fàbrica Albiac, de betums, que era de dones "Devien pagar menys".

Claustre no marxa de casa, sempre ha vist treballar molt la mare i patir dels ossos de tant fregar de genolls. Quan entra a la Tabacalera la seva meta era arreglar la casa vella que tenia per anar a viure-hi, deixar el cafè i fer-la descansar.

Entra a Tabacalera per recomanació de la cosina, la Teresa Fortuny. Entra amb 16 anys, l'estiu del 1973, de "barrendera". El primer dia, està tant nerviosa pendent de les hores del rellotge del campanar, que finalment es va adormir i comença el següent. Troba molt gran la fàbrica "Que t'hi perdies". La feina no la troba dura, ja què està molt acostumada a netejar el cafè, però de l'ambient de la fàbrica troba que la gent té tendència com a prendre el pel, i ella no havia sortit del poble i no està acostumada a aquestes formes de relació. De totes formes amb les "barrenderes" es troba molt bé. El torn és partit i ella agafa les vacances per la collida de les avellanes.

Als 18 anys passa a aprenenta i està molt de temps a les caixes que agafava els cartrons, 50 per caixa, a la taula del tabac "Va ser una bona època perquè allò sí que era senzill de fer. Era obrir una caixa, posar-hi una mica de cola...a vegades no li posàvem, que al fi i al cap les màquines després ja no els hi posàvem i llavors el raget de cola a la cinta aïllant i ja està". Amb les companyes també està de gust, però va costar què li posessin a una màquina, que va se una empaquetadora "Sasib", on té un nivell 7, el de les maquinistes.

Ella aprova l'examen per treballar de Control de Qualitat, però van trigar molts anys a donar-li el lloc, llavors passa per diversos llocs sense màquina fixa. Finalment quan està a Control de Qualitat l'agrada la feina que feia "Perquè el control de calitat també tenia això de vigilar una mica els desperfectes que podien sortir. La meva manera de fer-ho era dir-ho a la maquinista que era realment qui ho podia apriar, no? Abans d'anar dalt de tot i fotre el merder de la discussió... si es podia evitar".

Participa uns anys en el Bloc Feminista, on es troba molt a gust i el que més recorda és la lluita pels centres de plannings, i tot el que ha quedat del que van fer.

Es compromet en l'activitat sindical. Primer està a l'Associació de Treballadors i quan es formen els sindicats s'afilia a CCOO. Està al Comitè d'Empresa, creu que fins al 2002, excepte un temps que agafa reducció de jornada per tenir cura del pare. Fa de Secretaria del Comitè, però no l'agrada gaire xerrar en reunions i assemblees. Va estar dins del seguiment dels Plans de Pensions, va estar molt activa en les accions per la negociació dels convenis i sobretot en el suport de la llarga lluita de les dones d'excedència pel reingrés. La més dolorosa va ser la lluita quan les reestructuracions i el tancament. Va aprendre de la lluita sindical "Anar a una. S'ha d'anar a una per qualsevol lluita".

Plega al 2006 quan té 50 anys, pràcticament quan plega la fàbrica, ja que només va restar 3 mesos més oberta.

La Tabacalera per a les dones de Tarragona "va ser molt important perquè la seva economia és la seva independència. Hi havia també moltes dones solteres. M'imagino sigui per la família, sigui perquè tenien una economia que ho podien fer. Si no hi hagués hagut la Tabacalera, només devies tenir la perspectiva de casar-te. No tenies la llibertat plena perquè marxaves d'una família però per muntar-te'n una altra, no? Independència, tret de qui se l'ha sapigut guanyar amb la seva família, sigui amb parella o no, també n'hi havia de grans casades (...) Per mi ha estat la llibertat, per mi personalment... tot i vivint amb la meva família m'he sentit lliure com si hagués muntat una casa amb el meu jornal. Quan va estar la meva casa muntada, que jo vaig entregar sempre el meu jornal a la meva família, però del meu jornal ja agafo la independència familiar".