Inici Tabacalera
Imprimeix Correu electrònic

Maria Teresa Graupere Arbós

 

Petita biografía

MARIA_TERESA_GRAUPERE

(Video amb extractes de l'entrevista)

Neix a Tarragona el 1929. La guerra va ser molt dura, el primer bombardeig que hi va haver a Tarragona, per vaixell, va tocar casa seva, i llavors els pares, amb els dos germans més grans i ella els van portar a un poble El Catllar on van passar tota la guerra. Quan tornen a Tarragona es troben que l'últim bombardeig que hi va haver a Tarragona també va caure a la casa seva. La seva mare, una persona molt decidida i molt coneguda a Tarragona, va començar a anar cap aquí, cap allà a trobar gent, i es van posar-se a viure en dos llocs mentre tornaven a fer la casa on havien nascut i podien tornar.

Va al col·legi, els seus germans anaven als "hermanos" i ella a les monges del carrer de Mar fins que va tenir 18 anys. El pare treballava a la ferreteria Socias i la mare va treballar venent coses. El dos germans es van posar a treballar de mecànics.

El primer lloc en el que treballa va ser la Tabacalera. Llavors a la Tabacalera hi treballava una noia, que era amiga la seva mare i la Teresa li va començar a dir a la mare que volia entrar a la Tabacalera. Llavors per entrar a la Tabacalera també es necessitava molta influència, i els amos d'on treballava el seu pare coneixien una gent de Madrid i per mediació d'aquella gent entra a la fàbrica

A la Tabacalera guanyava quan va entrar, l'any 1952, 150 pessetes el primer mes (si era de 30 dies) i 160 si el mes en tenia 31 dies. Encara que lliura el salari als pares, tenir aquesta feina amb un bon salari, la permet tenir més opcions dins dels límits de l'època. No es casa.

Passa pel "desvenat", després per "Farias" i "Señoritas" i finalment a màquines d'empaquetar. Ha pogut viure els canvis que s'han donat d'ambient i de formes de treballar a l'empresa. A la Tabacalera està més de 40 anys, fins que té quan té 64 anys, per una pacte amb la Seguretat Social. Està molt contenta de la fàbrica, diu que no en té cap queixa i que ha estat una gran cosa per a les dones i per a Tarragona.

"A la Tabacalera pues claro vaig anar a parar al desvenat. Llavors la Tabacalera no era la Tabacalera de quan la van tancar eh. Quan vam entrar nosaltres a la Tabacalera allí hi havia una polsegada que no t'aclaries, perquè hi treballaves amb un fred que feia...que te tenies de posar uns sacs per damunt de tu. Jo ho vaig trobar molt gros quan vaig entrar a la Tabacalera perquè no havia treballat mai. I claro vaig passar de no fer res a treballar, no. I un treball que del carrer la Tabacalera és molt maca (...) Jo la Tabacalera no la canviaria per res del món. Hi vaig treballar 40 anys i pico, no la canviaria per res del món. I si tornés a viure i tingués que treballar tornaria a treballar a la Tabacalera. Però reconec que era una feina dura, no. Que estaves bé? Sí que és veritat, perquè jo vaig estar molt bé"