Inici Tabacalera
Imprimeix Correu electrònic

Anna Guasch

 

Petita biografía

ANNA_GUASCH

(Video amb extractes de l'entrevista)

Va néixer a Tarragona l'any 1950. És la segona de 7 germans, el seu pare era forner a les nits, i de dia treballava a la Tabacalera. La seva mare realitzava treball domèstic.

Va anar a col·legi i per un problema familiar, la germana gran marxa de casa, entra a treballar a la Tabacalera als 16 anys, el 1967, ja que es necessiten els diners per a la família. A la fàbrica també hi treballava una tieta, la Pura, germana del seu pare, i l'Anna entra com a familiar. Primer fa de "barrendera", dins de la brigada de dones, totes entre 16 i 18 anys i treballava de 8 a 12, i de 2 a 6 de la tarda. Quan entra va ser dur per a ella, cada dia arribava a casa plorant "perquè jo abans al 67 era una criatura, portava encara trenetes, era molt poca cosa, i havia viscut molt poc". Però l'ambient entre les noies era molt bo i mica en mica s'hi va fer. Però ella, quan surt de treballar, anava a fer esport, ja què continua participant en competicions d'atletisme.

Als 18 anys ja passa a tallers, fent torns. Primer va passar per l'oreig, que era on es posava el tabac en una taula que el xuclava la màquina. Després va on es tancaven les caixes de cartró i li posaven el precinte, llavors les caixes les feien a mà, les posaven al costat de la màquina perquè l'operària les agafés i les omplís. Al cap d'un temps la posen a una màquina, primer a l'empaquetat, i d'allí passa a la "liadora", que és una màquina més complicada però més fina. Els darrers anys, es presenta per una plaça d'oficines on acaba la vida laboral.

Quan entra a la fàbrica no coneix res de sindicalisme, no sabia que hi havia un sindicat vertical, que hi havia enllaços. Es comença a relacionar amb un club de joves, i és llavors quan es desperta a les inquietuds socials. Entra a la JOC (Joventuts Obreres Catòliques) el 1967 on coneix la Teresa Fortuny, el Pep Prats, el Josep Sementé. El maig del 68 li xoca molt i veu la feina de la fàbrica d'una altra manera. Des de les JOC contacte amb Plataformes Anti-capitalistes i van organitzar i donar suport a la lluita dels autobusos del barri de Bonavista i a la de diverses empreses on tenien gent organitzada.

Al 1973, amb el grup de Plataformes Anticapitalistes de Tabacalera, amb els suport de l'organització des de fora, comencen la vaga i tancada als menjadors en contra de les primes, la reestructuració i les categories que es volien imposar "Aquesta vaga representa un abans i un després per a Tabacalera". Ella ja es venia significant molt a l'empresa, però llavors va ser més fort i més dur, ja què va haver-hi fins i to conflicte amb el pare i l'Anna marxa de casa, encara que intenta mantenir sempre el contacte amb la família, molt difícil al començament.

El primer de maig del 1974 estant a l'OIC (Organització d'Esquerra Comunista), hi ha la caiguda de les cèl·lules comunistes de Tarragona, després d'haver repartit fulls. Es donen vàries detencions i alguna gent ha de marxar de casa. Entre aquestes l'Anna, que agafa primer una baixa laboral de més d'un mes i marxa a Barcelona, on inicia la seva relació amb en Pep Prats que dura fins avui. Desprès assessorada per l'advocat Rafael Nadal, i prèvia presentació a comissaria, torna a l'empresa, on no es troba amb cap problema per aquest fet.

Un temps després entra a CCOO, on té la responsabilitat de la Secretaria de la Dona. A la fàbrica és impulsora de l'Associació de Treballadors de Tabacalera, des d'on es presenten a les eleccions sindicals de manera unitària i sense cap sigla, encara que a la següent convocatòria la gent de CCOO apareix amb les sigles al costat. Finalment, a partir de l'altra convocatòria ja van en llistes per cada sindicat. L'Anna sempre va estar a CCOO. Més tard, la OIC s'unifica amb el MCC (Moviment Comunista de Catalunya), formant Revolta on ella s'integra fins que es dissol.

Molt important en la seva vida va ser el descobriment del feminisme, que primer va venir de part de l'estructura de dones del MCC "personalment una lluita pròpia meva, interna, sobretot de totes les coses que es plantejaven a nivell de dones, és un tema que desconeixia, trobes un món nou i molt positiu que et fa veure tot d'una altra manera".  Decideix no tenir fills "Això de tenir un fill per sobre de tot és una cosa que no he suportat mai perquè trobo que és un absurd molt gran. És una cosa que no l'he entès mai, aquest sentiment de tenir...pues no l'he tingut mai i després per altra part també hi havia lo de la responsabilitat. Si tens un fill l'has de cuidar, i has de renunciar a una sèrie de coses que no estic disposada a renunciar. Suposo que era les dues coses no. Una inconscient i l'altre conscient que no estic disposada a renunciar a res, a res del que faig". Això és compartit amb el company.

Entra al Bloc Feminista de Tarragona, en un moment en què algunes dones ja marxaven, i aquestes dones joves que entren li donen un impuls. Van plantejar una lluita per un centre de planning i aconsegueixen posar en marxa un centre amb la metgessa i les consultores gratuïtes, on es dóna informació sexual, anticonceptius. Lluiten per una casa d'acollida, i estan 3 anys negociant amb la Diputació i amb l'ajuntament de fer unes bases per una casa d'acollida i munten la comissió anti agressions. Fan una campanya important pel dret a l'avortament.

Incorpora el feminisme a la lluita sindical i també es forma un grup de dones dins de la Tabacalera, què encara que algunes no van a les reunions del Bloc, discuteixen de tots els temes, i també de la discriminació laboral. Plantegen sempre punts als convenis, en relació a aconseguir acabar amb la desigualtat a l'empresa, a fer que les dones siguin actives i es presentin al comitè d'empresa. Una de les lluites de les que l'Anna està més satisfeta és la que va dur durant molts anys, donant suport a les dones que volien reingressar a Tabacalera i que ho van aconseguir en un alt nombre de casos.

Va estar de delegada del comitè d'empresa tots aquests anys. El moments més durs a la fàbrica són quan comencen les reestructuracions i els ERES, fins que s'acaba tancant l'empresa, encara que pensa que van fer totes les lluites i mobilitzacions que es va poder, per tal que no quedés perjudicada la gent, sobretot el grup nombrós de dones que no tenien 50 anys i que tenien el perill d'haver de marxar de l'empresa o traslladar-se a Logroño. Ella, malgrat marxa el 2005 per prejubilació, està en la lluita fins al tancament el 2007 "Tota una vida a la fàbrica"