Inici Tabacalera
Imprimeix Correu electrònic

Dolores Huguet Cabré

 

Petita biografía

 

Dolores_Huguet(Video amb extractes de l'entrevista)

Neix el 1917 a Tarragona, són 4 germanes i un germà. El pare treballa primer al moll i després als vins Guinovart. La mare a la casa.

Quan anava a escola, als 9 anys repartia llets per la cases per 20 cèntims i s'havia de desplaçar ben lluny. També cada matí, abans d'entrar a col·legi, que és religiós, fa la compra a la mare.

Viu l'arribada de la segona república i s'emociona en recordar totes les coses viscudes en aquell període.

Als 16 ans entra a treballar a la Mundial com a talladora de vestits i vestits de bany, per 12 pessetes la setmana les vuit hores. Per poder reunir una pesseta més i poder anar al cine un cop al mes, a vegades es queda fer hores.

El seu germà entra l'any 1932, quan obre la fàbrica de tabacs, llavors Compañía Arrendataria de Tabacos, com a mecànic. Un temps després entren les filles dels treballadors i posteriorment les germanes. Així és com la Dolors entra l'any 1937 d'operària de màquina. Llavors al "desvenat" hi havia dones grans. En plena guerra, molts dies no tenien feina a fer, a vegades per manca de tabac, d'altres pels talls elèctrics i aprofitaven les noies per fer mitja a la "torre".

Viu sis bombardejos a la fàbrica. Al damunt de la fàbrica havien posat un antiaeri, i era un objectiu permanent, juntament amb les instal·lacions del moll i la CAMPSA. Dins de la fàbrica no hi havia lloc segur on protegir-se, havien fet una mena de refugi, no en el soterrani, sinó en un dels pisos, on intentaven arribar quan sonaven les sirenes. Recorda com en un dels bombardejos va ser ferida una dona del "desvenat", i com ella en una ocasió sent la sirena i continua esmorzant. És una situació on es viuen reaccions dispars pel pànic que provocaven els bombardejos.

En una ocasió ha de viatjar a buscar subministrament de tabac fins a la fàbrica de Vic, que ja l'estaven instal·lant per traslladar-se una mica més endavant. De tornada passa també per l'altra fàbrica que havien posat a Sabadell.

Finalment traslladen la gent a Vic on també es donen noves contractacions de persones de la ciutat i arriben gent de fàbriques com les de Donosti i Sevilla que han fugit quan han entrat els "nacionals" i es col·loquen a Vic (algunes havien arribat primer a Tarragona). La fàbrica la posen en un antic sanatori de frares a l'entrada de la ciutat, on ja no existeix l'edifici actualment.

En aquell moment cobren 25 pessetes la setmana que és molt més del que ella cobrava a la Mundial. Malgrat que molts dies tampoc havia feina a la fàbrica, per manca de subministrament no les deixen sortir fora en horari laboral. La fàbrica està molt vigilada a la sortida, per tal que no s'enduguin tabac ni entrin a robar per fer estraperlo. "Érem com una família, hi havia una dona gran que tenia una traça, amb els dits cargolava cigarrets de paper, amb l'ungla els tancava, els feia per als ministres". Recorda als seus companys i companyes, al matrimoni Solé, la Vizcarro, la Rico, la Marina Cabré. Però també al Ballarín, que era oficial, i després va estar a Tarragona destapat com falangista

Amb el tabac que els hi donen com a persones treballadores obtenen les poques coses que es poden aconseguir llavors, ja què el tabac val més que els diners per trobar pa i d'altres aliments, així com roba, etc.

Quan ella entra a la fàbrica, ja festejava amb el director de l'esbart dansaire, el Montesinos, on ella anava des de joveneta. El van mobilitzar amb la quinta del 1932, i va ser ferit a la batalla de l'Ebre un estiu, no recorda l'any. La Dolors, com pot, perquè casi bé no hi ha transport, i fent servit tabac com moneda, aconsegueix cotxe per anar a veure'l a l'hospital junt amb la que havia de ser la seva sogra. La ferida no és greu i de seguida torna al front. Després el dia de Nadal, té el pressentiment de que l'ha passat alguna cosa, i a Vic també el somia que ha mort, ho comenta amb la gent que la intenten animar, però finalment arriba carta de la seva germana anunciant-li la mort del promès.

Es queden a la fàbrica de Vic fins que entren els "nacionals" i tornen com poden, pels seus mitjans, fins a Tarragona. Quan va a la fàbrica les diuen "todas las que han entrado en guerra pueden marcharse", totes despatxades, entre elles les germanes Rico, la filla del porter. I al seu germà li posen sis mesos de càstig, com a d'altres persones, com la Cinta Estopà, per idees "que sabien ells quines eren les seves idees". A més fan desaparèixer els papers d'antics i antigues treballadores, per dir que mai havien estat a la fàbrica. "Perquè jo no havia entrat per influència, havia entrat perquè estava el meu germà, on tenia d'anar a buscar llavors la influència, per poder tornar a entrar, al fi i al cap jo no havia fet res".

Ella primer espera, però finalment es posa a treballar de nou a la Mundial. Es casa el 1946, amb un antic enamorat que la va esperar i ha de plegar de la fàbrica ja que li neix un fill malalt que ha de cuidar nit i dia i un altre amb síndrome de Down "ai, ningú sap el que vaig passar jo"

El seu germà Josep entra a treballar als Mercadé, on es troba bé i no retorna a Tabacalera fins anys després quan li asseguren que tindrà plaça de mecànic i reconeixement d'antiguitat. Ja durant la democràcia, el germà, en Josep, busca nòmines i papers a l'arxiu i troba alguns que demostren que la Dolors havia entrat a la fàbrica el 1937. Així que finalment fan que la reconeguin com treballadora, però ella ja té 63 anys i li diuen si vol entrar o jubilar "i jo vaig dir jubilar, si als joves els troben coses, imagina a mi a la meva edat.". També se li reconeix a l'Araceli Domènec. Actualment viu de la jubilació de Tabacalera i espera complir els 100 anys.

Al final són una de les sagues de Tabacalera, ja que el seu home, Francisco Elías, el 1951, als 34 anys entra com a ferrer. Molt després entra un dels seus fills, el Francesc Elías, d'aprenent i després va fer la mestria, també un cunyat el Ricard, i un nebot, un altre Elías.