Inici Tabacalera
Imprimeix Correu electrònic

Antonia Jímenez García

 

Petita biografía

ANTONIA_JIMENEZ

(Video amb extractes de l'entrevista)

"Toña" va néixer el 1949 a Iznájar (Córdoba). La mare és de Santiago de las Palmas (Jaén), però va anar a Iznájar que és on té tota la família. El seu pare tenia tota la família a la província de Granada.

La mare no va treballar de soltera, i es casa molt jove "se juntó con mi padre, que era gitano" quan tenia 13 anys, i viuen a Iznájar uns anys. Es casen al poc temps, abans que neixi la primera filla, per poder-los legitimar. Neixen 5 filles a Iznájar, Antonia és la quarta, i després van a treballar a un "cortijo" de Córdoba on neixen els dos petits. La finca era d'un comte i ells vivien en un poble de barraques amb la resta de gent treballadora. La majoria viuen ara per Tarragona i algunes noies van treballar també a Tabacalera.

Va a escola fins als 10 anys i després va a treballar al camp, a la recollida de cotó, remolatxa...Les dones guanyen 40 pessetes al dia, i els homes més, encara que les dones a vegades fan les mateixes feines. Els nens i nenes cobren la meitat de les dones.

Emigren a Tarragona primer els pares, atrets per altra gent del poble que havien vingut abans i deien què hi havia feina. Després d'uns mesos arriba tota la família amb el "Sevillano", l'any 1962, i han de construir una barraca al costat del riu, després van a viure de lloguer al centre de Tarragona uns anys, fins que compren el pis a Torreforta.

El pare treballa en una obra i la mare netejant pisos. Just el dia després d'arribar, ella que té 13 anys i una germana entren a la fàbrica d'olis Abaco on estan 3 mesos. Després treballa en un bar del Mercat, servint cafès i més endavant a la fàbrica del vi Dalmau, on està un any i mig. Quan obren la Silver Match entra a aquesta fàbrica.

La seva germana, quatre anys més gran, ja treballava a Tabacalera des del 1964, ja que llavors entrava molta gent. Quan l'Antonia va a presentar la instància, el primer cop no se l'agafen per ser massa baixa. La segona vegada, al març del 1969, als 19 anys passa la prova amb talons i entra sobretot per tenir la germana dins. Més tard al 1970 entra una germana més petita a la fàbrica.

Va a parar al "desvenat" on està dos anys, on al principi li sembla horrible i les condicions nocives de treball li provoca algun desmai. Però valora com molt positiu d'aquest taller el bon ambient entre les noies. Cobra 1500 pessetes la quinzena que dóna a casa. Quan puja a tallers va a la màquina "Mark-8", a fer "Ducados" i després "Habanos", "Fortuna"...

Coneix a Francisco i es casen després d'un any de festeig, quan ella té 26 anys. Compren un pis i van a viure a Torreforta, on ja hi vivia la família de l'Antonia "La época en la que nos casamos casi todo el mundo plegaba. Las que se quedaban era porque no tenían recursos para salir. Las que se iban pues llevaban el piso arreglado, tenían todo y disponían de la dote, que no sé si eran 3 jornales, y entonces con esas 3 mensualidades quedaba un jornal. Mi hermana por ejemplo plegó al casarse. Yo pensé que como solo tenía la mesa para comer y la silla, dónde iba a ir..."

La primera lluita en la que participa és la tancada contra la implantació de primes al 1974. No s'organitza, però va a reunions del grup de "Plataformes Anticapitalistes" fora de l'empresa, i participa en el suport a les lluites d'altres empreses de Tarragona i Reus. El fet que no s'organitzés respon al fet que no volia donar disgustos a casa "era una niña buena", encara que pel que fa a les vagues dins de l'empresa la mare mai la desanima a que participi. El seu home, sap en quines coses està compromesa i malgrat que ell no participa de la lluita, li diu que la seva vida és seva. S'afilia a l'Associació de Treballadors, i a CCOO però quan ja plega de la fàbrica. Assisteix també a actes i manifestacions del Bloc Feminista, però no es fica dins.

Té la primera filla, Àfrica, l'any 1977 i en té cura la seva mare i ella i el marit fan torns diferents per atendre-la. Quan té el segon fill, l'any 1981, mor la mare i agafa reducció de jornada de 4 hores, és de les primeres en poder-ho fer. La cura de les criatures la fa disminuir la participació social i sindical, però sempre es manté en les accions de la fàbrica. Amb la reducció de jornada no treballa a una màquina determinada sinó en funció de les necessitats i quan torna a estar les 8 hores va a una màquina "liadora Garant" molt més potent de les que havia treballat abans. Les reestructuracions i les categories creu que trenquen la solidaritat anterior entre les dones, i afirma que la discriminació envers als homes ha existit sempre a l'empresa.

Quan comencen els primer expedients no creu que la fàbrica arribés a tancar, però ella, si hagués calgut hauria fet el trasllat a Logroño. Surt amb prejubilació el 2002, amb 53 anys, i continua anant a les lluites fins que tanca la fàbrica. Sempre ha confiat en el comitè d'empresa i com portaven les coses.

Haver estat a la Tabacalera creu que marca "Pues claro, es que eso... con un salario como el de Tabacalera te hace arreglo en todos sitios. Y la independencia para la mujer es todo. Si tú tienes una independencia económica que dices: "mira, si te tengo es porque te quiero", porque si llega un momento que se tiene que romper una pareja se rompe, pero la pena es más pequeña. Las mujeres de Tabacalera tienen unas características distintas al resto de mujeres...Te puedes enfrentar a la vida, la economía (...).Tampoco nos lo han regalado, era duro, a nadie se lo han regalado. Pero hay mujeres que han trabajado duro y no han tenido lo que nosotras tenemos."