Inici Tabacalera
Imprimeix Correu electrònic

Encarnación Llacer Graupere

 

Petita biografía

ENCARNACION_LLACER

(Video amb extractes de l'entrevista)

És de Tarragona, va nèixer al carrer Sant Josep el 1939. El seu pare era valencià i ferroviari i la seva mare d'Olot i modista. Després de la guerra, molts companys del pare van tenir que exiliar-se a França o van ser traslladats a Miranda de Ebro.

Va anar al col·legi de monges del carrer del Mar. Quan va tenir 13 anys, com que no l'agrada l'escola volia treballar i guanyar diners. Li diu al pare que treballaria en una tintoreria, ajudant a una dona que vivia a la mateixa escala, però aquella dona li va dir que no les volia tan jovenetes i ella s'hi passava per la tarda i ajudava a fer encàrrecs. Pel matí anava al col·legi i a la tarda a la tintoreria. Després entra d'aprenenta en una fàbrica textil on coneix al seu home que també hi treballava.

La seva cosina (Teresa Graupere Arbós) va començar a treballar a la Tabacalera. La mare de l'Encarna, quan el marit es posa malalt comença a fer de cuinera a Casa Mújica, un dentista de Tarragona, que s'ofereix a fer-li una carta de recomanació a l'Encarna per què entri a Tabacalera al complir els 16 anys. Entra l'any 1955, en un moment en que cridaven a moltes noies de cop, ella entra amb 60 noies, en dos torns de treball "Érem tanta joventut alegre que allò va ser massa".. Per anar a la fàbrica s'anaven recollint les que vivien en el mateix barri i moltes vegades aturaven cotxes per què les duguessin. No recorda quan guanyava, però si el fet que tot ho donava a la mare.

Primer entra al "desvenat" on està dos mesos i mig. "Aquella feina no sé si és perquè hi treballava molt a gust, però no la vaig trobar mai bruta. La meva tieta Eugènia sempre em deia que allà se'm desfarien els pulmons i que prengués una ampolla de llet. Abans que jo hi entrés a treballar sempre em deia: hi ha muntanyes de pols! I com m'ho explicava tan exagerat, quan hi vaig entrar no m'ho va semblar tant i m'hi vaig sentir molt a gust. Jo ja venia preparada per una cosa pitjor, i va ser tot al revés". De vegades les fan pujar al terrat per escampar el tabac mullat. No li va tocar anar a la "moja" que era una secció molt dura i puja a taller a fer "Farias".

Va festejar 8 anys, es casa quan té 22, primer viuen amb la seva mare, que ja és vídua i després compren un pis. Quan es casa, és l'any 1961 i ja existia la Llei que permetia quedar-se. Però a la fàbrica hi havia un anunci que posava "todo el personal que se quede en la actualidad a trabajar no se la cambiará de departamento y se tendrá que amoldar al sitio actual de trabajo". Ella va passar 4 embarassos a la fàbrica. Primer tres nenes i finalment en nen quan està a porteria i centraleta. Mentre la seva mare va estar bé li cuidava els fills "no semblava que estigués casada! Però quan va caure malalta tot va ser una muntanya". Després ha de contractar una dona per tal que tingui cura de les filles i la mare.

Quan torna del tercer part han fet la reestructuració i no té un lloc concret. Li cau molt malament i ha d'anar a protestar als caps sobre la situació en què queda. Primer la posen en un taller de manualitats, després vigilant les feines, va a la centraleta de telèfons de dalt i li toca regirar un temps les persones a la sortida, feina que no l'agrada. Es presenta al càrrec de portera i ocupa la centraleta de baix, on s'hi queda fins que tanca la fàbrica. Van haver de demanar els uniformes, perquè teníen unes bates diferents a la resta de personal: sabates, bruses... Es van coordinar entre totes les fàbriques d'Espanya per telèfon i cartes. A més passen del nivell 6 al 7. Es prejubila quan té 59 anys, l'any 1998.

"Per mi la Tabacalera ha estat la meva segona vida. Sempre he estat més allà que a casa. La fàbrica m'ha omplert molt. Quan em diuen: "vostè és de Tabacalera" em produeix una gran alegria perquè abans a Tarragona no hi havia res per guanyar-se la vida. Teníem moltes coses que ens feien pujar el jornal i el fet de ser dona i portar un jornal em donava una sensació molt bona. Sempre he treballat tant a gust i tan contenta que quan em vaig jubilar vaig passar un drama"