Inici Tabacalera
Imprimeix Correu electrònic

Maite Mur Arbonés

 

Petita biografía

MAITE_MUR

(Video amb extractes de l'entrevista)

Va néixer a la província de Lleida a un poble que es diu Almatret, el 15 de gener del 1955.

El pare i la mare van néixer a Almatret, però la família de la mare marxa a Tarragona quan encara ella és molt petita. Durant la guerra, la mare que treballa a una empresa de teixits vora la platja, quan sonava l'alarma dels bombardejos havia d'anar corrents fins a casa, vora la Catedral per dur la germana i la mare que era cega al refugi. Es casa jove i té un fill, però a la guerra es queda vídua. El pare, 15 anys més gran que la mare, es queda vidu a la guerra, ja que el poble, Almatret, està en primera línia de la batalla de l'Ebre a la banda republicana. La seva dona mor per efectes de la metralla, i no tenen cap fill d'aquest matrimoni.

El pare i la mare ja vidus es retroben i es casen. El pare ja té 50 anys, és 16 anys major que la mare, es queden a viure a Almatret, on neix la Maite 8 anys després i una germana.

El pare primer va ser miner de carbó, ja què al poble hi havia mines, després pagès ja què tenia unes terres, i finalment com no donaven, va fer de pastor. La mare té cura de la casa i fills i quan era època de collir olives o ametlles hi anava. El germà gran va treballar des de molt jove a les mines.

El pare es posa malalt i la Maite, deixa l'escola on està fent segon de batxillerat i amb la seva mare van a treballar a temporades a hosteleria a Calafell, Salou per viure, però sense contracte ni res... El pare mor quan té 16 anys i llavors durant una temporada més, també amb la germana petita van a treballar a Salou, a la Pineda.  El germà ja estava casat i fora del poble.

Finalment decideixen anar a viure a Tarragona, lloguen un pis on van estar uns quants anys i la Maite entra a treballar a la Loste, al 1972, una fàbrica amb majoria de dones i es va trobar amb mobilitzacions en les que ella participa, ja que volien tancar la fàbrica. Cobra molt poc, s'hi està 2 anys fins que va a Tabacalera. La seva germana treballa en una fàbrica de congelats i després a la Bic. I la mare fent feines per les cases.

Coneix el que serà el seu marit quan treballa a la Loste i es casen aviat, als 20 anys, quan ella portava un any i mig a Tabacalera. Porten 35 anys casats, i ell encara no està jubilat.

A la Tabacalera tenia 2 cosins germans Ramon i Pere Margalló. La mare li va dir: "fes la sol·licitud, però ves amb cuidado perquè la fama de la Tabacalera, perquè hi havia moltes dones i té mala fama...". Entra al "desvenat", amb 18 anys, a l'agost del 1973 i està més temps que la resta de noies. L'any 1975 va al taller del mig que és el taller 3, a una "liadora Garant", però continua baixant al "desvenat" quan algun home es posa de baixa. En aquells moments havien contractat homes per estar al taller del "desvenat" i la Maite diu que agafen moltes baixes.

El 1975 està embarassada al taller, va tenir d'agafar baixa i a la tornada, malgrat dur un paper del metge de què no podia fer determinades coses, l'encarregat no en fa cas, les companyes intenten ajudar-la, però ella no va a parlar amb ningú del comitè d'empresa per vergonya. Finalment la posen en un espai de recuperació de tabac que és més descansat. Ho va passar molt malament psicològicament i física. A la tornada, després de la quarantena, el mateix encarregat li fa la vida impossible.

Quan es casa es queda a viure amb la mare que té cura de la filla. Quan es queda embarassada per segon cop, l'any 1981 li passa el mateix amb l'encarregat i quan neix la nena demana excedència de tres anys per cura de la filla, ja que necessita sortir d'aquell ambient. Pensa que no podrà aguantar la mateixa situació, la mare es va fent gran i l'home treballa amb pluriempleo...Però, quan ja ha demanat l'excedència l'avisen del comitè, que es pensi en demanar mitja jornada, que pot ser una solució per a la seva situació, però quan ho fa, l'empresa li denega. A l'any i mig es queda embarassada de la tercera filla. Abans de que passin els 3 anys demana el reingrés d'excedència i l'hi deneguen.

Cada vegada que trucava o anava la fàbrica li deien que no hi havia plaça. Va conèixer al grup de dones que estaven pendents d'entrar i s'organitza, és el grup de les 33, que tenen suport de l'Anna Guasch i d'en Joan Oliver del comitè d'empresa. Participa a la tancada de 5 dies al despatx, a les encadenades,.. Una de les vegades quan s'encadenen, la porten a comissaria  i li van llegir  els drets. "Em sentia orgullosa de fer algo per voler entrar. O sigui, si lo legal era que havíem d'haver entrat, lo lògic era que entréssim. No era que estigués molt a gust perquè tenia les filles petites, però em vaig sentir bé perquè em sentia bé de fer-ho. La cria gran, que no era gran... si la petita tenia 2, l'altra 3 i la gran 9 anys... ho entenia perfectament. Se sentia orgullosa que la mama estès allí. Però tenies aquella d'allò que tenies a casa 3 cries a casa amb la mama i el meu home que va prendre una actitud e suport, però clar estava tot el dia treballant". La filla gran escriu una carta de suport a la lluita de la mare i les companyes.

L'empresa deia que no faltaven dones, que faltaven homes "No tenien perquè posar-te aquest motiu, però te'l posaven. Però si tu allà feies d'home i de dona i de tot, no tenien perquè posar-te aquest motiu."

La lluita dura 10 anys, ja què en comptes d'entrar al 1982, com li tocava per fi de la seva excedència, entra el 1992. Quan entra se sent molt bé "Jo vaig pensar: no em tornarà a passar lo mateix de l'altra vegada. No m'amargaran la vida com l'altra vegada. No perquè jo m'ho he guanyat i no hi haurà ningú que m'amargui la vida.. Algunes coses les vaig aguantar i d'altres vaig sapiguer contestar. Jo tenia el meu dret. Em sentia orgullosa d'haver participat en totes aquestes coses. Estàvem totes molt motivades. Amb la força que vam entrar la segona vegada, no va ser igual que la primera". Les 33 dones decideixen afiliar-se unes a UGT i d'altres a CCOO pel suport que havien tingut. Ella s'afilia a CCOO i participa en totes les lluites que es donen a l'empresa, sobretot quan el tancament. Torna a treballar amb les màquines "Garant" i després amb les "Sigma". Plega el 2005, amb els plans de prejubilacions, quan compleix els 50 anys.