Inici Tabacalera
Imprimeix Correu electrònic

Loli Pedrosa Torres

 

Petita biografía

LOLA_PEDROSA

(Video amb extractes de l'entrevista)

Neix a Palenciana (Córdoba), l'any 1954, és la menor de quatre germanes. El seu pare primer va ser aiguader, i quan posen aigua a les cases, ven als constructors la sorra que treu del riu. Després treballa al camp, unes poques terres que té i de tant en tant es contracta amb d'altres. La mare treballa poc al camp, es dedica més al treball domèstic i la cura de família.

Per la Lola "la primera Universidad" és al camp, on treballa des de petita, amb 8 anys va amb d'altres nenes a collir olives "de medio peón" que en deien, cobren 8 duros "yo decía me dan un duro por año". Va a l'escola, i quan és època d'anar al camp va a nocturn, que ho van establir per a tots els nens i nenes que anaven al camp. Veu des de molt nena les discriminacions ja què les dones han treballat molt al camp i han cobrat menys que els homes "si la mujer cobraba 24 duros, los hombres más de 30 seguro".

Les tres germanes marxen molt joves a Tarragona, a mitjans dels 60', a treballar a la Universidad Laboral, a la cuina i menjadors, i allà hi vivien. Va ser una veïna del poble que hi treballava qui les aconsegueix la feina. Quan es casa la Carmen, la segona germana, la Lola que té 14 anys marxa cap a Tarragona a viure a casa seva. La germana gran retorna al poble a tenir cura de la mare malalta i l'altra germana també va a viure amb la Carmen al barri de Torreforta, a la Granja. Les germanes contribueixen a la casa dels pares al poble, enviant bona part dels diners que guanyen.

La Lola treballa a la Damson Ibérica, de materials d'automòbil. Homes i dones fan la mateixa feina però no cobren el mateix "esa lacra que viene desde que el primer gracioso se inventó esa desigualdad". Com que la seva germana està a la MAI de Valls, entra a la fàbrica el 1970 on treballa 9 mesos. Es tenia de llevar a les 5 del matí, per anar a la plaça a buscar l'autobús de l'empresa, que fent diverses parades arriba a la fàbrica a les 8 del matí. Treballa a torn partit, es porten el menjar de casa i als menjadors entra en contacte per primera vegada amb Plataformes Anticapitalistes, a través d'una noia de la fàbrica, la Mary. És la seva primera aproximació al sindicalisme i a la política. A la fàbrica fan agitació "en corrillos" i llencen fulls de propaganda política. La fàbrica, de 5000 persones distribuïdes en diversos centres, és de majoria de dones. També al migdia, al passeig de davant coneix al Pep Prats i al Barberà. Assisteix a algunes reunions de Plataformes Anticapitalistes a Tarragona on es troben amb gent d'altres fàbriques.

S'assabenta que demanen gent a Tabacalera, què és una fàbrica que llavors havia cua per entrar i prioritzen familiars. Ella tenia des del principi al cap poder treballar-hi, primer per les condicions de treball i de salari i també perquè tenia pensat retornar algun cop a Andalusia i poder fer trasllat a la fàbrica de Sevilla. Porta la instància, li fan els exàmens que troba difícils i li fan dur el "Certificado de Buena Conducta" que ha de demanar al poble, i entra el 1971, amb 18 anys. Un altre requisit que no tenia era el Servei Social, però es compromet a fer-ho i durant 6 mesos va totes les tardes "allí todo enfocado para que fuera buena mujer de tu casa". Quan té el Certificat ho porta a la fàbrica. El seu primer dia a l'empresa és d'emoció i de por per com l'anirà.

Va la "desvenat" on té de mestra a la Santidad, de qui diu que era molt bona dona. Quan no havia feina o canviaven de labor es posaven a resar el rosari "ella no lo imponía, lo sugería, y unas por convicción y otras por respeto a ella la seguíamos". El treball és molt dur, la pols, els vapors que cremaven, sobretot el pitjor era el treball amb el tabac per al "Habanos", on algunes noies es desmaien. El "desvenat" també és una zona de càstig, on baixen dones de tallers, i ella també més endavant, castigada per recollir firmes per una assemblea. Als 9 mesos puja a tallers i va a una màquina "liadora".

Coneix a l'Anna Guasch quan puja a tallers, és del seu torn. Comencen a organitzar-se per tallers i quan es dóna el moment que l'empresa planteja la reestructuració i les primes el 1974, i organitzen la vaga "es de las movilizaciones más importantes e históricas de Tabacalera, y la de Tarragona a la cabeza". Com represàlia l'empresa no li dóna lloc fix, la qual cosa converteix el càstig en avantatge, ja què així arriba a poder parlar amb més gent, sobre tot amb homes. Es presenta i surt a les primeres eleccions sindicals, que van en les llistes unitàries com Associació de Treballadors.

Es reuneix amb la gent de Plataformes Anticapitalistes, encara que no hi pertany, però col·labora en les lluites de suport a d'altres empreses i en la vaga d'autobusos de Bonavista. A la lluita se sent bé, ja què en cada moment cal fer el que toca per canviar les injustícies.

L'any 1981 demana el trasllat a la fàbrica de Sevilla, per poder estar més a prop de la mare malalta i tenir-ne cura. El canvi li resulta dur, ja què a Sevilla no coneix ningú, i troba les condicions de la fàbrica de Sevilla molt endarrerides respecte a Tarragona pel que fa a l'organització sindical. Les relacions dels homes les qualifica de molt masclistes a Sevilla. Participa en les eleccions sindicals, dins les llistes de CCOO, "como por libre".

Als 30 anys ha de plegar de l'empresa ja que té tres hèrnies discals, diu que fruit del treball a les fàbriques, però que l'empresa no li reconeix. Així que passa primer per la invalidesa per malaltia comú i després la jubilació. Estudia i es treu el Graduat Escolar i fa l'accés a la Universitat.

A Sevilla es va casar i separar al cap d'un temps, no té cap fill ni filla. Tota la vida ha tingut clar que les dones per tenir autonomia i llibertat han de tenir un salari. De les dones de Tabacalera diu "éramos mujeres de un carácter formado, conscientes, fuertes, con capacidad de trabajar, de ganar dinero, que si estábamos o están con sus parejas era porque queríamos..."

Enyora les dones de Tarragona, que fa trenta anys que les va deixar i que encara a vegades, de tant que les recorda, li sembla que no ha marxat.