Inici Tabacalera
Imprimeix Correu electrònic

Ramon Civit Rico


Petita biografía

Ramon_Civit

(Video amb extractes de l'entrevista)

És nét de treballador de la llavors "Compañia Arrendataria de Tabacos", Jose Rico Olmo, que té entès que era inspector a la fàbrica, encara que ell no sap exactament a que corresponia aquesta tasca. L'avi entra l'any 1932, quan obre l'empresa, així com la seva tia Maria Rico Gaspar, operària. La mare Àngela Rico Gaspar, nascuda el 1916,  ingressa també com operària als 20 anys, només començar  la guerra "Jo m'imagino que entra la mare pel fet que l'abuelito hi treballés i la tia Maria també, i perquè era l'única opció que tenia molta gent. M'imagino que devien entrar a la Tabacalera perquè devia faltar gent. No sé si va entrar primer la tieta Maria o l'abuelito. Això com a totes les feines, mira hi ha feina doncs posa't a treballar aquí. Suposo que devia ser d'aquesta manera".

Ell ens parla del que recorda, d'allò que va passar a la seva família com a testimoni indirecte, encara què tal com passava en la majoria de famílies  "els problemes del passat que ens els han volgut amagar, si més no, en la meva generació, en el meu entorn". "L'abuelito", com l'anomena, va néixer a Extremadura i des d'allí ja va venir casat a Tarragona.

Quan la guerra van patir moltes pèrdues, la part de la família de la seva mare, l'oncle Miguel va ser el primer mort de Tarragona quan la batalla de l'Ebre. Ells eren militants d'ERC i van posar el fèretre a la seu d'ERC. Al funeral i van anar representants del govern... "i jo pel que tinc entès hi va haver molta gent que va anar al funeral on se'ls va fotografiar i segons va dir un falangista d'aquí de Tarragona a la postguerra, al cementiri hi havia un carrer ple de la gent que van afusellar de les fotografies que van fer per lo de l'oncle Miguel. Això va afectar molt al meu avi".

Quan la postguerra és una família molt castigada: un germà de la seva mare va estar al Penal de Burgos, un altre germà va estar a la retirada fins a Argelers.

Llavors es van donar les depuracions a la Fàbrica de Tabacs, 2 o 3 mesos després d'acabada la guerra es comencen a fer els acomiadaments. Acomiaden a la seva mare i a la seva tia Maria. L'altra tia. la Carme, encara era molt jove per treballar, i l'àvia es posa malalta.

L'avi va a cobrar com cada mes la seva paga, devien haver passat quatre mesos, i un senyor del moment li va comentar que enlloc d'anar a buscar la seva paga, el que haurien de fer és formar un pilot d'afusellament i afusellar-lo "L'home es va trastocar, va anar a una pedrera d'aquí a Tarragona on hi ha el Palau de Congressos, es va tirar de dalt a baix i es va suïcidar. M'imagino que tot va ajudar. El fet de què hi havia una família estructurada i que tothom es guanyava la vida amb un ofici, va ser una família, a més a més absolutament marcada"

Quan la van acomiadar de la fàbrica de Tabacs, des del 1939 fins al 1958 que es va reincorporar a Tabacalera, la Maria Rico que era molt bona cosint i ho fa per modistes i per a persones particulars. Ella va sol·licitar incorporar-se el 1958. El que explicava de la fàbrica és què era un edifici on feia molt fred a l'hivern, que treballava per torns, si més no els últims anys la tia Maria va estar treballant per torns. "Jo recordo quan era petit dels panellons que tenia als dits i a les orelles i els problemes que tenia, tot i que em fa l'efecte que l'última època que hi va estar ja no era operària, devia ser algun tipus d'encarregada, no sé quin tipus de feina podia ser. Em fa l'efecte que ja no manipulava directament màquines, però són coses que no ho tinc segur". Es va jubilar al 1970.

La seva mare va guardar la carta d'acomiadament i el carnet de la Federación Tabaquera de la UGT, però no demana mai el reingrés. Primer treballa cosint amb la germana i quan es casa, al cap d'un temps treballa en la floristeria del marit. Quan després de morir Franco, hi van haver les primeres eleccions democràtiques, el que aleshores era senador de l'Entesa dels Catalans, Rafael Nadal, pare de l'alcalde de Tarragona anterior, es va assabentar del problema de l'Àngela Rico. Va fer unes gestions molt ràpides i a la mare li van anul·lar  l'acomiadament "La mare, sempre va dir que pel mateix fet que l'havien acomiadat per una carta, ella no demanaria la reincorporació fins que hi hagués un sistema polític, que li demanessin que tornés a entrar. Amb això era molt estricte i molt valenta en aquest sentit. No s'ho amagava. Això sí que és de les poques coses que directament he anat traient-li de la mare". Aleshores, pocs mesos abans de jubilar-se, li van acceptar l'entrada a Tabacalera, evidentment ja no es va reincorporar i des d'aleshores fins que va morir a principis del 2009, va estar jubilada de la Tabacalera. Li van arreglar la jubilació un mes abans que complís 65 anys.

En Ramon pensa que la mare, finalment, es va sentir una mica reparada, no tant amb ella, sinó amb la injustícia que s'havia fet amb la seva família "S'havia restablert una normalitat dins la anormalitat i la bestiesa que hi va haver després de la guerra. Ho va sentir més per l'abuelito i la tieta Maria, que estaven molt unides amb la tia Maria, més que no pas per ella mateixa"