Inici Complementàries
Imprimeix Correu electrònic

Teresa Fortuny Solà

 

TERESA_FORTUNY

(Video amb extractes de l'entrevista)

Va néixer a Tarragona el 1945 i és la tercera d'una família que van ser 4 germans, el germà va néixer el 1950. El seu pare havia estat fundador dels cens d'obrers portuaris del Port de Tarragona que havien format una cosa molt progressista en el temps de la República perquè la gent no els haguessin de triar dins, sinó que hi hagués un ordre, després de la guerra va ser represaliat i el van expulsar. A casa seva eren gent d'esquerres "El seu pare sempre deia que el dia que es va perdre la guerra, va ser el dia que va tenir el disgust més gran".

En aquell moment el pare feia jornals de pagès i la seva mare que venia al mercat pollastre. Va entrar a l'escola molt petita perquè la mare havia d'anar a treballar i a buscar pa d'estraperlo, sobretot a Vilafranca. Aquell pa "entre el que venien i el que menjaven era lo servit per lo menjat perquè amb paraules del meu pare: "un jornal d'obrer portuari d'aquell moment eren 25 pessetes i un pa blanc de pagès de quilo valia 25 pessetes", d'aquests d'estraperlo".

Les seves germanes de seguida que van poder, van anar a treballar. Una es va posar de minyona on una família i l'altra va servir a Barcelona. Després una va ser perruquera i l'altra va entrar d'auxiliar de clínica a Tarragona  i treballava junt amb una companya que es deia Carme Cases que era veïna. "Era una dona molt admirada al barri perquè tenia el marit a la presó, que era comunista i doncs, tothom li tenia un gran respecte. És dels primers comunistes oficials que jo vaig conèixer. No sé si va ser el 54 o 55, que va sortir de la presó".

Tenia un oncle condemnat a mort a la presó. La seva tia va haver de marxar i la seva mare li portava el dinar a la presó. Amb una mà el dinar i a l'altre els papers del nínxol perquè el dia que no li prenguessin el dinar havia d'anar immediatament a reclamar el cadàver. Cada matí afusellaven, si en 48 hores no reclamaven el cadàver els posaven a la fossa comuna "Hi havia molta gent de pobles i clar, cada dia no els venien a veure i quan s'assabentaven ja no hi eren a temps. Encara ara, a Tarragona, s'està reivindicant un monument pels afusellats que hi ha a la fossa comuna".

En relació a la feina, sobretot per es dones, a Tarragona era molt complicat perquè era ciutat "de militars, capellans i funcionaris". Hi havia una fàbrica tèxtil de gèneres de punt, anar a servir,  alguna botiga, perruqueries... i la Tabacalera "Però clar, la Tabacalera era un privilegi, no? Es deia que hi havies d'entrar amb una targeta de recomanació. Si no portaves una targeta de recomanació, ja sigui del bisbe o d'algun polític important... doncs era una empresa que hi entraves amb targeta. Les meves germanes hi van tirar vàries instàncies i mai se'n van sortir"

El seu ambient era el carrer, però quan va tenir 12 anys, al vespre anava a l'escola de comerç, a la Cambra de Comerç. Va començar a anar al grup de sardanes: ballaven, assajaven al Casal Tarragoní i anaven als concursos per tot Catalunya. Les sardanes no les prohibeixen, ni els castells, perquè les van incloure als Coros y Danzas de la Sección Femenina. Llavors el Casal Tarragoní es deia Casal Tarragoní de Educación y Descanso "Aquestes coses les van mantenir perquè una cosa o altra havia de fer la gent. Pensa que als anys 40 va venir un governador a Tarragona i aquest home deia que la gent s'havia de distreure. Va ser el període que el Nàstic va pujar a primera divisió. Perquè? Va agafar als jugadors i els va col·locar a la nòmina d'abastos. Llavors van poder vindre jugadors bons".

Als 12 anys treballa en una gelateria, combinant amb l'escola. Ja quan plega de col·legi entra a una botiga de roba de confecció "Casa Figueras", com aprenenta. Després va anar a una perfumeria, però un cop acabat comerç es col·loca en una agència de duanes com aspirant administrativa perquè encara no tenia 16 anys. Tots els contractes els firmava el pare al ser menor. D'allí ja va passar a un magatzem de fustes i uralita i materials de construcció i l'any 63 que va sortir el salari mínim interprofessional, que era 60 pessetes diàries que eren 1800 i ja li pagaven 2000 pessetes. No l'obliguen a fer el Servei Social, el fa més tard quan es vol treure el carnet de conduir.

Entra a les JOC (Juventudes Obreras Católicas) l'any 64 i "allí t'informaven de política i passaves al moviment obrer". Van començar a tenir contacte amb les Plataformes Anticapitalistes i els "Cercles d'Obrers Comunistes" que va derivar a la OIC (Organització d'Esquerra Comunista). A Plataformes tenien molta gent jove i estaven a les principals empreses: A la Crolls de Reus, a la MAI de Valls, La Teresa va deixar la feina d'administrativa l'any 72 i se'n va anar a Valls que allí hi havia 1000 treballadors, majoria dones. Un company va anar a la fàbrica Moncunill de Valls que hi havia molts treballadors. Teníem companyes a la fàbrica de galetes Loste, no cal dir que a la Tabacalera, a la fàbrica de camises. Tret de la Petroquímica i la Repsol i aquestes encara estaven en construcció "... havies de ser un més i és clar, si una parella vivien junts tampoc no deien que no estaven casats. I a vegades anaves a certes coses. No sé, anar a un pub que a lo millor estaves cansat i el dia abans havies tingut una reunió, doncs hi anaves perquè havies de ser un més. La veritat és que la militància política ens va fer avançar quilòmetres en la nostra vida (...) Recordo una companya que va tenir la necessitat d'avortar, i m'ho va venir a dir a mi. Jo dic: " ja miraré si et puc ajudar", "però és que no ho pot saber ni el meu home". Aquella dona estava preocupadíssima. Tenia 45 anys i em va venir a mi, que jo mai m'havia manifestat en res d'aquest tema, a demanar ajuda i sortosament la vam poder ajudar. A ella i a moltes més perquè aquestes coses també les havies de fer"

Les primeres vagues van ser mentre construïen la central nuclear Vandellós 1, l'any 68, va ser de la construcció. Després, l'any 69 a la fàbrica de camises, hi va haver una vaga, també espontània "llavors es deien salvatges". Després va haver la de Tabacalera. A la fàbrica Crolls, de rentadores a Reus que hi va haver una plataforma reivindicativa, es va exigir a la direcció que sortís i parlés amb una comissió representativa al marge dels representats dels treballadors. Després també, a la Son Galena era una empresa que feien portes. Va coincidir també amb la mobilització al barri de Bonavista contra la pujada del preu de l'autobús, que ja no es va aturar amb el tema dels autobusos, es va fer una plataforma: per l'escola, l'ambulatori, que arreglin els carrers, i es va traslladar la lluita a Torreforta.

Acabada la construcció de la Refineria, hi van haver diverses parades. Una va ser l'any 74-75 que hi va haver una vaga de totes les empreses del que era la construcció de la Refineria: metall, construcció, una vaga que va durar bastants dies. Després, l'any 1976 que hi van haver els fets de Vitòria, els 5 morts de Vitòria, la Repsol ja estava gairebé acabada i construïen la Repsol Química. A partir d'assabentar-se d'aquests morts van anar en marxa cap a Tarragona, i així que anaven baixant anaven arreplegant gent d'altres empreses. Quan van arribar a Tarragona hi va haver una batalla campal per la Rambla que va durar 2 o 3 hores "Hi va haver aquest noi que es va enfilar a un balcó i diuen que el va fer caure una pilota. Hi va haver aquest mort". Una altra empresa que també hi va haver mobilització era la Loste "O sigui que eren tot un seguit d'empreses que hi havia gent i que ho movia, les Plataformes érem les que ho portàvem".

El Primer de Maig del 1974 van tenir una "caiguda" molt important, després d'una tirada de fulls. Van detenir gent i d'altra va haver de marxar de la zona, la Teresa torna el 1975. Mentre va estar treballant a Vilafranca a la Belcor i a Cinzano. Quan torna va anar a Reus a treballar a una empresa del tèxtil. Llavors comencen a plantejar la proposta de la CUT (Central Única de Treballadors). Després un seguit de gent aposta per dir: "entrem a CCOO, presentem-nos a les eleccions i recollim el que s'està tirant endavant". Van fer una assemblea i decideixen vincular-se a CCOO, és l'any 1977. Va estar com responsable d'organització a la Federació Química del Baix Camp. Després passa a organització de la Unió al 1980, on agafa excedència per dos anys a l'empresa per dedicar-se plenament. Però aquests 2 anys es van convertir en 25. Va estar sempre a la Secretària Comarcal de la Unió del Tarragonès i al Consell de la CONC.

El feminisme "em va agafar una mica de costat" i s'hi va començar a integrar el 1977 a Reus, a l'Agrupació Feminista on havia dones de diversos partits i independents. La Secretaria de la Dona de la Comissions Obreres li va obrir més els ulls, i ho vaig trobar molt interessant, era una necessitat.