Inici Resum projecte
Resum del projecte
Activitats del projecte Imprimeix Correu electrònic
Resum del projecte

Creació d'una pàgina Web sobre el projecte

Des de l’inici del projecte es crea aquest espai. En aquesta pàgina es podrà accedir als materials que es vagin produint així com altres informacions: diversos materials complementaris, fotografies, bibliografia...

La importància, no obstant això, rau sobretot en la possibilitat d’explicar el projecte complet d'una forma participativa de tal manera que es converteix en un arxiu viu sobre les treballadores de l'era industrial (amb les “cigarreres” com símbol, no només de Tarragona i d'altres parts de l'Estat, sinó d'aquelles que en altres països desenvolupen aquest treball) i també d'altres treballadores de la ciutat, dels diferents sectors productius i de serveis.

Tot això permetrà la possibilitat de interacció amb aquelles persones que visitin l'espai virtual i les seves aportacions. Així mateix, per renovar i augmentat la informació de la qual és vagi disposant. És una eina important, a part del boca a boca, per tal d’obtenir imatges gràfiques, ja que la gent pot conèixer el projecte des del seu inici.

Per a la realització de la pàgina Web es compta amb una subvenció de l’Institut Català de les Dones

Recerca documental

En el nostre projecte es farà l'anàlisi i estudi de la informació existent de l'empresa Altadis de Tarragona, actualment en diversos dipòsits (Arxiu Municipal de Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, empresa Altadis….) i una consulta de la Bibliografia existent.

Es farà una recopilació de les imatges. No només fotografies publicades, sinó les fotografies personals que poden aportar-nos molta informació sobre la vida de les persones (i que com explicarem es farà una crida especial per recollir-les).

Finalment es farà un informe, amb els elements més importants per les finalitats d’aquesta recerca i que servirà de base per a l’elaboració d’un llibre sobre la Fàbrica de Tabacs de Tarragona i les condicions de vida de les dones, per al documental i les exposicions. Així mateix és farà una selecció de les imatges, per tal que puguin servir tant pel documental com per al llibre. Tot això serà posat en la pàgina Web del projecte.

Realització d’entrevistes

Abans d'iniciar el treball de camp es té prevista: la mostra, el tipus d'entrevista a utilitzar, el lloc on eventualment pot fer-se l'entrevista, la filmació i, finalment, el tractament - d'anàlisi de contingut- que cal donar a la informació recollida. S'elaborarà un mapa de temes - que no un qüestionari literal que coartaria l’espontaneïtat-, es localitzarà a les persones informants i, després de donar-les a conèixer el projecte, es realitzaran les entrevistes.

S'establirà una classificació de persones a les quals entrevistar: en el nostre cas són dones de diferents generacions que han treballat en la fàbrica de tabacs de Tarragona, marcant un límit en les 30 entrevistes (començarem per les de més edat). Així mateix es realitzaran entrevistes a familiars d'algunes treballadores mortes, que pel paper rellevant desenvolupat en el fet històric estudiat, resulti d'especial importància el seu testimoniatge. També a alguna persona experta en el tema d’història, treballs i gènere.

La forma d'accedir a aquests testimoniatges està en la informació que obtindrem de dues dones, antigues treballadores i membres del comitè d'empresa, a més de militants feministes del Bloc de Tarragona, que coneixen en profunditat el tema i tenen relació amb les persones a entrevistar. Elles a més de ser fonamentals per a aquest treball, seran les primeres entrevistades, ja que el seu testimoniatge pot ajudar a orientar la resta d'entrevistes.

Es disposarà d'un formulari per tal que la persona entrevistada accepti les condicions en què ha de transcórrer l'entrevista, així com el seu ús posterior, que haurà de ser signat prèviament a la realització de l'entrevista.

El primer treball serà la transcripció integral dels enregistraments definitius, amb un objectiu irrenunciable: és indispensable fer intel·ligible la versió escrita, sense que això impliqui la pèrdua del tipus de llenguatge, dels girs dialectals o de la terminologia utilitzada per la persona informant. Pel que fa a l'anàlisi del contingut, és prudent assenyalar, des d'un principi, que és la part central de la metodologia de la història realitzada a partir de fonts orals. Els testimoniatges gravats no són sinó altre tipus de font, el que vol dir que el text transcrit és matèria primera i no informació elaborada. El més adequat és fragmentar el text temàticament i crear un conjunt de subtemes. Així, la unitat explicativa no serà el testimoniatge individual exclusivament, sinó el testimoniatge col·lectiu organitzat per la persona investigadora.

Donat el fet, que part del material de les entrevistes podrà ser utilitzat en el documental i en l’exposició, farem que una persona experta en audiovisuals sigui qui faci la filmació, per tal d’obtenir la millor qualitat possible, i permetent alhora que la persona investigadora resti més atenta al desenvolupament de l’entrevista. Ja hem comentat que es demanarà el permís previ a la persona entrevista.

Un cop analitzades les entrevistes es realitzarà un informe exhaustiu, que servirà alhora com a document base per a l’elaboració d’un llibre, el documental, i les exposicions sobre la Fàbrica de Tabacs a Tarragona i les condicions de vida de les dones. Aquest informe es posarà en la pàgina WEB del projecte.

Per a la realització de les entrevistes es compta amb una subvenció de l’Institut Català de les Dones


Alton Becker (Clifford 2003) segons Geertz distingeix quatre relacions de connexió semàntica en un text social: la coherència, la intertextualitat, la intenció i la referència. Ens interessa no el cercle hermenèutic o les veritats intratextuales sinó el context on se situa la narradora i el seu testimoniatge i que abasta aspectes com els temps de la narració; els espais de les memòries, juxtaposades, revoltes o inventades; les concepcions del jo que narra: acusador, justificats, confús, rendit, venjatiu; el to triat: irònic, explicatiu, reivindicatiu; estratègies de narració: gravitatòria entorn d'un esdeveniment, biogràfic, cronològic, recurs als flash-backs, que trenquen amb la linealitat etc.

Realització d’un documental

Aquest documental recollirà testimoniatges de dones de diferents generacions que van treballar en la fàbrica de Tabacs de Tarragona, on ens parlaran de les seves experiències i desitjos, dels seus temors, de la dificultat de conciliar la vida familiar i laboral, de l'ambient fabril, de la seva participació sindical, social i política, dels canvis en les formes de vida, de les lleis etc. Aquest audiovisual serà complementat amb imatges històriques, amb testimoniatges d'altres persones, etc., i ens aproparà a la vida de les dones en diferents moments històrics importants: la República, la Guerra Civil, el franquisme, la transició política, el tancament de la fàbrica.

Es comptarà amb persones expertes en documentals i persones tècniques en filmació. Pel que fa al guió es col·laborarà amb una antropòloga que ha realitzat un treball previ d'entrevistes i de recerca de documentació.

Les filmacions seran les realitzades en les entrevistes personals, i les que es faran del recinte i maquinària de la fàbrica. Però es faran servir alhora, les imatges històriques del arxius existents, així com imatges personals que disposi la gent. És farà una crida que les persones que disposin fotografies les puguin facilitar al grup de recerca per tal de poder servir en la pròpia investigació així com per a imatges del documental. També és faran servir imatges d'altres documentals existents sobre les “cigarreres”.

En el documental s'evitarà tant com es pugui de la veu narrativa, ja que la imatge i les paraules de les persones protagonistes ens ho poden explicar tot.

Abans de fer l'edició definitiva del documental, és farà un passi previ entre les persones que s'ha estat entrevistant i un grup de persones expertes, per tal que elles siguin qui donin el seu parer sobre el treball realitzat i si considerin que cal introduir alguns canvis.

La durada del documental és aproximadament de 40 minuts

És faran subtítols en castellà i català, per tal que pugui difondre's entre persones amb dificultats auditives. S'accedirà a la possibilitat dels subtítols per mitjà d'un menú.

El documental en format DVD, és presentarà en una capsa, on s'inclourà un CD amb una guia didàctica. També s'elaborarà una fitxa en paper del documental que servirà per a la seva difusió. En principi, és produiran 1000 còpies.

El documental serà gratuït i és facilitarà a totes els organitzacions, associacions i entitats que el vulguin utilitzar per fer sensibilització i educació.

Per a la realització del documental es compta amb una subvenció de l’Àrea d’Igualtat de l’Ajuntament de Tarragona.

Elaboració d'una guia didàctica del documental

Es tracta d'elaborar un material didàctic que ens faciliti una eina que permeti treballar els continguts del documental, abans, durant o després de veure'l. D'aquesta manera és pretén que les persones que vegin el documental dediquin un temps a la reflexió i puguin comprendre millor els temes abordats..

Els grups destinataris són diferents i per això és tindrà en compte en el moment de la seva elaboració. La guia servirà per ampliar informació i convertir-se en punt de partida per al debat i l'intercanvi. La guia serà gratuïta, editada en CD amb un menú on és pugui triar el grup destinatari de l'activitat. Estarà inclosa en la mateixa capsa del DVD.

Exposició itinerant

Una exposició itinerant per a ser utilitzada en diversos àmbits: centres educatius, biblioteques, centres cívics, sindicats, etc. de la ciutat de Tarragona i d'altres ciutats de Catalunya i de l'estat espanyol, amb un display compost per fotografies, el DVD i el llibre. D'aquesta manera, el projecte estarà viu i en alguns casos es podrà contar amb la participació de les pròpies dones protagonistes (antigues treballadores de Tabacalera) que amb el seu testimoniatge ajudin a una comprensió dels treballs de les dones, de les seves lluites i acostin sobretot a les persones joves una manera d'entendre la història que interrelacioni passat i present.

L'exposició afavorirà l'apropament a informacions, temes i debats dels treballs dels dones a la Tabacalera de Tarragona, en els diversos contextos històrics i els canvis socials, familiars i laborals succeïts, des de l'any de la seva creació, així com de les lluites dels dones tan sindicals com socials per tal de transformar la societat.

En l'exposició es vol mostrar tant l'interior com l'exterior de la fàbrica Tabacalera de Tarragona, i el treball que van realitzar els homes i les dones en ella. També imatges de la resta de Fàbriques de Tabac de l'Estat. Així mateix es realitzarà un treball per a buscar imatges que il·lustrin el treball de dones en la fàbrica de Tabac a Tarragona, però també d'altres treballs realitzats per les dones en cada època i moment històric, l'ambient en la vida en les cases i barris, la seva participació social i política no només en vagues sindicals, sinó també per la millora de les condicions de vida i per reivindicacions específiques de les dones. La vida durant la República, la guerra civil, el franquisme, la transició...fins l'actualitat.

Es comptarà per a la seva realització a persones expertes en disseny, que a partir de les orientacions del grup de recerca puguin plasmar allò essencial del que s'ha trobat en la investigació.

S'editarà un petit catàleg, que reproduirà els plafons de l'exposició, així com d'altres informacions interessants, i que ajudi a una millor comprensió. També els plafons es podran veure en el blog específic a Internet. L'exposició serà gratuïta i es cedirà, prèvia demanda, a Centres Cívics i locals d'entitats socials i municipals, interessades en aquesta matèria.
Elaboració d'un llibre
Realitzat a partir de tot el treball de documentació escrita i oral, amb fotografies il•lustratives, l'equip de recerca redactarà un llibre sobre la Fàbrica de Tabacs de Tarragona on es combinin textos amb material gràfic. També és posarà en relació amb els altres llibres editats sobre els diferents fàbriques de Tabac de l'Estat espanyol, tot fent una reflexió sobre aquells elements comuns i específics d'aquesta factoria amb les altres.
S'editarà i es farà arribar a biblioteques, entitats, organitzacions socials, grups de dones, sindicats, etc.
Les dones treballadores de la fàbrica de Tabac de Tarragona ens poden parlar de l'aprenentatge d'un ofici, de les relacions amb les màquines, dels jornals i de  la  "doble jornada", de la presència o absència d'homes en el mateix espai, de la competitivitat entre gèneres, de les relacions amb els superiors i amb els companys. Però, al costat d'aquestes dades referides a la seva activitat i mitjà laboral, la superposició de narracions diferents ens permeten anar més lluny en la descripció del passat, ajudant-nos a reconstruir un entorn, dades familiars i relatives a la vida en la comunitat, que ja són història: les cases, els llocs d'oci i esbarjo, les relacions socials i els canvis històrics ocorreguts durant bona part del segle XX.
Disseny i adequació d'un espai polivalent en un dels edificis històrics de la Tabacalera de Tarragona.
Aquest espai funcionarà com a centre d'interpretació, acollirà una exposició permanent realitzada específicament en aquest projecte, la documentació de la Tabacalera, i el DVD del projecte que es podrà visionar. En aquest espai es podran trobar també documentals diversos sobre les dones, treballs i condicions de vida, i diferents tipus de documentació gràfica i escrita.
Partim de la importància de la decisió que s'ha pres per part de l'Ajuntament de la ciutat, de conservació dels edificis històrics de l'empresa de Tabacs de Tarragona i de dedicar un pavelló com a Centre d'Intrpretació de Tabacalera. Aquesta conservació del paisatge contribueix a la identitat local de les persones habitants d'aquesta ciutat i forma parteix del seu paisatge viscut.
El valor afegit de ser l'única fàbrica de Tabacs d'Espanya que disposaria d'un espai similar, és un element que afavoreix la ubicació d'aquesta proposta. Tenir un espai dins de l'edifici de Tabacalera, que pot guardar l'estructura i ambientació de l'antiga fàbrica a partir de l'exposició i muntatges audiovisuals, donaria una continuïtat a la història de l'edifici i a la de les persones que hi van treballar. La fàbrica no és només un edifici on es produïen coses, és la materialització del capital, el lloc que manifesta les relacions socials de producció. És un punt clau, que no ha d'oblidar-se en la recuperació de la memòria històrica, ja que són les construccions, espais i cultura material on les treballadores, fonamentalment en aquest cas, van haver d'estar-hi moltes hores de la seva vida. Aquest espai, situat dins de la Fàbrica suposa un Espai de la Memòria, un record viu del que ha significat aquesta fàbrica en la història de la ciutat, en aquest cas d'unes treballadores que van ser importants en la consecució de millores sindicals i de conciliació de la vida familiar i laboral, i que van tenir una profunda influència i protagonisme en la vida social i política de Tarragona.
A través de l'exposició dels materials in situ, en el propi espai on tantes dones van treballar, es vol facilitar un ambient que ens submergeixi en les diferents èpoques, en com es distribuïa l'espai de la fàbrica, les condicions reals de treball, les desigualtats i segregació del treball entre homes i dones, l'època de la guerra civil, la dictadura i la transició, la repercussió del nou sistema socioeconòmic, la sanitat i higiene, l'alimentació... i que ens permeti una reflexió i coneixement difícil d'interioritzar per altres mitjans.
Des d'aquest projecte, per tal d'habilitar aquest espai i elaborar l'exposició, es comptarà amb un grup de persones expertes en el disseny museístic, que tindrà en tot moment el suport i les idees del grup de recerca. És tracta que sigui un espai on es pugui fer, si es vol, una visita ràpida, però que faciliti que les persones o grups que tinguin més interès puguin aprofundir sobre els temes, a partir de l'audiovisual i de la informació d'una persona guia (disponible sempre que és concertin visites). Hi podrà haver-hi fotografies, eines, petites intervencions de dones en sistema audiovisual, i el seu recorregut és planteja cronològic, tot abastant sempre els diferents aspectes de la vida dels dones: a l'empresa, al barri, a la casa, als lluites i reunions, etc. Es buscarà un disseny atractiu que converteixi l'exposició en un punt de reflexió i convidi a ampliar coneixements en el tema.
Aquest Espai de Memòria tindrà un valor afegit, ja que ajudarà en el camí emprès en altres llocs de l'Estat espanyol i de diferents països del món, d'incentivar la creació, organització i/o recuperació de llocs físics i simbòlics, on es posi de manifest el paper de les dones com creadores, productores i generadores de pensament, saber i cultura principalment dels sigles XX i XXI. I ajudarà també en el camí de la recuperació dels espais industrials des d'una perspectiva social.
 
Imprimeix Correu electrònic
Resum del projecte


La incorporació del treball de les dones a les anàlisis sociològiques, antropològiques i històriques, ha de suposar una renovació de la història social, no només quant a la introducció d'un nou subjecte i una nova relació entre homes i dones, sinó també en la renovació de la metodologia i noves fonts d'estudi.

Parlar de vida obrera i de vida quotidiana precisa algun aclariment. És important reflexionar sobre una qüestió: com era l'espai social de la persona obrera fora de l'àmbit de la fàbrica, del sindicat o del partit i com es va concretar en la vida quotidiana del món treballador. Des del punt de vista d’aquest projecte, la intenció és combinar les qüestions que pertoquen a la lluita política i sindical i a les reivindicacions econòmiques en sentit estricte, amb les qüestions relacionades amb el món exterior a ambdues, sempre des d'un enfocament de gènere. Una història que situï l'anàlisi més enllà del clàssic focus de la producció i de la reivindicació polític-sindical per tal de centrar-se també en l'esfera de la “reproducció”. Una història, en suma, atenta a les condicions materials de la vida diària: l'habitatge, el treball domèstic, el transport de masses, l'urbanisme, l'oci i els espais de sociabilitat obrera, els canvis jurídics i socials que s'han anat produint i que han afectat de manera important els comportaments i expectatives socials de dones i homes.

Situar els comportaments socials en el marc físic de la ciutat de Tarragona, no és un simple capritx. Diverses qüestions de fons de la història obrera —comportaments polítics, sociabilitat i relacions socials, vida quotidiana en general— poden matisar-se o adquirir més sentit quan es territorialitzen en l'esfera de la casa, del barri o de la ciutat sencera. L'espai urbà no sol ser un simple receptacle passiu dels processos socials, sinó que teixeix amb ells una relació simbiòtica. El significat de fons de bona part de la historiografia urbana contemporània descansa, en essència, en la rellevància d'un cert efecte de territorialitat.

Analitzar en detall les diferents situacions de desigualtat sociodemogràfica dels espais permet reflexionar sobre les principals característiques de l'espai domèstic obrer, des de la seva grandària i formes mínimes fins a les seves condicions de tinença, equipament i salubritat. Els espais de la perifèria d'alguns barris obrers que es van anar construint constitueixen un segon punt d'atenció, en el cas dels nous barris obrers, amb freqüència es tracta de perifèries pobrament connectades amb el centre de la ciutat, en les quals sorgeixen les primeres reivindicacions sobre les dificultats del transport quotidià i la manca de serveis.

Creiem que és important conèixer la sociabilitat de les classes treballadores de Tarragona en diferents moments històrics, i fer-ho tot prenent el cas de les treballadores de la Tabacalera. Una sociabilitat no entesa en un sentit informal, excessivament difús i de vegades poc operatiu, sinó com element que ens ajuda a entendre l'articulació política dels sectors populars, que, al marge de l'associacionisme de la política formal, va ser un instrument d'articulació de la classe obrera, i on les dones als barris van jugar un paper fonamental. Observant com la multifuncionalitat i l'obertura a tota classe d'activitats culturals, tant de l'associacionisme “apolític” com del més estrictament polític, va ser un gresol creador d'una cultura política popular i un refugi de resistència en les difícils circumstàncies de la dictadura. En el cas de la fàbrica de Tabacs de Tarragona, és especialment important, tant tot el període de la guerra civil, on la fàbrica va ser bombardejada, la repressió i exili que van patir treballadores de l’empresa, i tot el període franquista i de la dictadura que van implantar models de vida i treball especialment negatius per a les dones. Així mateix, el seu recent tancament provoca la ruptura amb un espai laboral per on ha passat, àvies, mares i filles i on és difícil trobar alguna persona de Tarragona que, de manera directa o indirecta, no tingui o hagi tingut relació o experiències amb aquesta empresa.

Creiem important analitzar, com el treball en les fàbriques de tabac ha dotat a les dones treballadores, al llarg de la història d'una peculiar identitat socioprofesional. Per a això, cal estudiar l'organització d'aquesta indústria, aprofundint en la categoria cultural que ens sembla fonamental per a comprendre la seva estructuració: el gènere i a partir d'ell abordar els aspectes econòmics i els que formen part substantiva de la seva lògica productiva, els que expliquen que aquesta producció s'hagi originat, mantingut i aparegui fins a temps recents com “un treball de dones”. Perquè parlem d'una identitat determinada per la funció del treball com generador d'un codi cultural concret, construït quan l'existència d’“una tradició de treball local” que crea una especialització tècnica de les persones que influeix en la seva socialització, dotant-les d'uns coneixements, unes destreses i unes pràctiques productives que modelen, a nivell cognitiu, comportaments, actituds i valors que s'estenen més enllà de l'activitat laboral mateixa, impregnant la quotidianitat social i generant en elles una identitat professional que explica certes característiques de la societat local. És així com ens endinsem en el paper que els processos productius ocupen en la construcció d'identificacions col·lectives. En la mesura que algunes activitats adquireixen un valor simbòlic de representació local; l’ocupació, més enllà de la seva importància econòmica, passa a constituir-se també en un element emblemàtic, que identifica a una societat amb la seva producció.

En la nostra investigació ens volem centrar en l'anàlisi detallada dels elements que a nivell ideològic intervenen de forma especial en aquesta feina, considerada com femenina, i per tant, dotada a nivell de les representacions d'unes característiques específiques. Però, l'edat, la classe social, l'estat civil i les necessitats de la seva unitat domèstica, són elements que al costat de la seva condició de dona, intervenen de forma directa en la valoració que aquestes dones donen a la seva feina. Sabem que la identitat es conforma sobre altres elements base de relacions socials i d'identitats col·lectives com ara el gènere i l'etnicitat, que formen part de la seva identitat social i que per tant convé interrelacionar-los. La nostra anàlisi dels elements culturals de la identitat socioprofesional, desborda els marcs estrets espacials i temporals del treball productiu i s'incorpora a altres components de la identitat social i de la realitat. Comprendre la situació humana en el treball requereix comprendre la situació de la persona en la societat, i també requereix el coneixement del nostre passat, i dels diferents moments històrics, perquè la nostra vida i la nostra personalitat depenen en gran mesura de la visió que tenim d'ell (M.D. Aparisi, 1993). Per això creiem que les experiències històriques en les quals participen les dones de la fàbrica de tabacs i en les quals es troben inserides, condicionen en bona part, el seu comportament, la seva personalitat, la narració de la seva pròpia vida i la significació atribuïda a cada experiència viscuda o escoltada. D'aquí, que es fa precís endinsar-se en el nostre estudi en l'evolució històrica de Tarragona i de la seva indústria local del Tabac. Perquè així, serà possible entendre una part d’allò que pensen i com actuen les dones d'aquest col·lectiu, però alhora les pròpies treballadores ens estan informant a partir de les seves vides i experiències dels canvis i transformacions de la ciutat.

A més d'analitzar alguns elements com l'ús de l'espai, del temps, les relacions socials entre el col·lectiu de treballadores, entre companyes de secció, així com el seu reflex en el vocabulari, els gestos, en l'argot sociolaboral, etc., dintre de la fàbrica, ens sembla summament important i imprescindible transcendir el lloc i el temps de treball i introduir-nos en la resta de la societat, per a entendre com es manifesten les identitats socioprofessionals en les xarxes de sociabilitat, les llars, l'escola, etc., i d'aquesta manera captar com, per exemple, aquest mateix argot professional (les denominacions de les diverses tasques productives, les màquines, els productes, etc.) s'utilitza fora de la fàbrica en el llenguatge quotidià a l'hora de comentar temes en l'àmbit domèstic, de bromejar, inventar cançons, etc. Això no vol dir que sigui possible veure-la encarnada, de forma separada, en aquest col·lectiu pressuposant que està definit estructuralment únicament pel principi productiu (I. Moreno, 1997). Perquè aquestes tarragonines, alhora que treballadores de les fàbriques de tabac, fan treball domèstic, algunes són immigrades arribades d'altres punts de l'estat espanyol, dones...dit d'una altra manera, les tabacaleres tenen alhora una identitat on es creuen aquestes realitats.   

Les manifestacions de les identitats socials, com en el nostre cas, les de les dones que treballen en les fàbriques de tabac, són variades i es troben sotmeses, com tot fet social, a continus canvis; entre aquestes estarien com les diferents respostes que adopten enfront de les estratègies d'acumulació dels fabricants, i les seves reaccions de conflicte, acceptació o submissió, vindran imposades en certa mesura per la seva identitat socioprofesional i la seva identitat de gènere. Per la seva banda, les formes de sociabilitat fora de l'àmbit laboral de la fàbrica, contindrà ideologies i valors originats en el propi lloc de treball.

La importància de la Tabacalera de Tarragona ha influït en els processos d'aprenentatge i socialització per una banda d’un important nombre de persones de la seva població, especialment de les dones, modelant l'estructura del seu mercat de treball i formant part de la memòria històrica laboral de molts i moltes tarragonines. Aquest projecte es basa en la recuperació de la història a partir de la documentació però es recolza en un interès estratègic de les fonts orals per a descobrir determinades claus. La font oral permet, així, reconstruir millor les diferents experiències vitals i les actituds obreres i específicament de les dones: l'experiència de la fam, del dur treball; per d’altres la repressió després de la guerra civil i desprès durant la dictadura franquista, un record que les acompanyarà per tota la vida; també l'obligada emigració de moltes dones i el descobriment de les llums de la ciutat i la fàbrica. Per a les dones, la percepció de les experiències quotidianes es tenyeix a més de connotacions afegides: la doble presència, la desigualtat en el salari rebut, la marginació en la participació política i les difícils condicions de vida durant el franquisme. La potencialitat de l'oralitat es posa de manifest on la persona que testimonia, en la seva doble faceta de personalitat única i subjecte històric, es constitueix en font primordial del relat i de la memòria.

La memòria, al seu torn, és el recurs més avantatjós perquè a través d'ella i més a prop dels relats o manifestacions diverses en les quals es plasma, les informants materialitzen les realitats no experienciadas per nosaltres, com investigadores. Memòria individual de les treballadores del nostre estudi que és part de la memòria col·lectiva dels i les tarragonines en bona part de la seva globalitat, doncs el com es narra i recorda, a què se li concedeix més importància i quina s'ignora, etc. és una construcció cultural en la qual les representacions ideològiques i la pròpia cosmovisió de les persones teixeix la trama del record de la història local.

Malgrat que s'han realitzat investigacions i s'han editat llibres i algun documental sobre diferents Fàbriques de Tabac de l'estat espanyol, encara està poc divulgada l’activitat industrial d'aquestes dones, sobretot a Tarragona, on no existeix cap estudi específic. Ara és un moment fonamental per complir amb aquest deure envers aquestes dones, i realitzar el present projecte, que a través de diferents eines (documental, exposicions, llibre, web a Internet) ens aproparà i ens farà comprendre el passat i el propi present de les dones treballadores, no sols de la fàbrica de Tabacs, sinó de moltes altres treballadores. També és el moment oportú per realitzar un espai museístic específic, ja que l’Ajuntament de Tarragona es fa càrrec dels edificis històrics de la Tabacalera i ha plantejat deixar un pavelló com a centre d’interpretació de la Tabacalera. Aquesta oportunitat no pot deixar-la passar la ciutat de Tarragona, ja que a més, per desgràcia, en cap dels edificis històrics de les Fàbriques de Tabac, que han anat tancant en les diferents ciutats de l’estat espanyol, i malgrat la reivindicació portada a terme per grups de dones i organitzacions socials, existeix cap espai de les característiques que planteja aquest projecte i de les potencialitats que ofereixen les eines i productes de la present recerca.



Aparisi, M.D. (1993)  Viaje al pasado a través de la memoria autobiográfica: Un acercamiento evolutivo. Valencia: Set i set.

Moreno, I. (1997)  “Trabajo, ideologías sobre el trabajo y culturas del trabajo” en Trabajo. Revista Andaluza de Relaciones Laborales. Abril, núm.3, pp. 9-28.

 

 
Dones de Tabacalera: uns temps i uns espais de memòria Imprimeix Correu electrònic
Resum del projecte

 

És un projecte que vol recuperar la memòria històrica d'un col·lectiu de dones que simbolitzen l’ocupació femenina, l'emancipació i la lluita, tot despertant opinions, discussions i debats sobre els treballs de les dones avui dia. Un projecte per a recordar i fer visibles les dones que a través de les seves històries personals van construir bona part de la Història de la ciutat de Tarragona. Dones que amb el seu esforç, treball i reivindicacions s'han convertit també en part i emblema del desenvolupament industrial de la ciutat on participen les dones en diversos sectors industrials i de serveis.

Partim d’aquestes dones de la fàbrica de Tabac de Tarragona, un treball industrial que va començar fa molts anys, per tal d’actualitzar el discurs i buscar a totes les treballadores d'avui dia. Dones que lluiten en l'actualitat per assolir millores laborals, condicions de treball sense discriminació, reconeixement de les seves feines, visibilització del treball domèstic i de cura, reivindicació de que el treball domèstic ha de ser compartit pels homes i també que la societat ha de posar-hi mitjans per la cura de les persones, i la seva aportació al treball participatiu. Es tracta, per tant, d'un projecte que pretén furgar en el passat, veure la seva concreció en diverses etapes i contextos històrics (la República, la guerra civil, la repressió posterior, tota l’etapa franquista, la transició política) per tal d’activar el present.

L'esforç per reconstruir el passat femení ha d'entendre's fonamentalment com un model conceptual, que permet descobrir i analitzar l'altre costat de la història. És a dir, la condició de les dones, la seva situació, la seva quotidianitat, els seus espais laborals, domèstics, de barri, socials i polítics, els seus pensaments i accions, la qual cosa, al seu torn, planteja desafiaments metodològics i conceptuals. El primer és afirmar que la dona té una història. L'altre, és la manca de fonts. El repte consisteix a transcendir la recerca de dades cap a una nova concepció i manera d'entendre la història. No obstant això, no es tracta d'escriure una "història compensatòria" a partir d'aquelles dones notables que van fer cas omís a les normes establertes; tampoc fer de la "història de la contribució", el tema central de la història de les dones, ja que les elimina com subjecte històric. Una comprensió de la Història com crònica de l'exercici del poder públic exclou a les dones, i en aquest marc, les propostes de Linda Gordon de desenvolupar un marc teòric per als estudis de la dona, que transcendeixin els dualisme privat/públic, social/polític, víctima/ heroïna, dominació/resistència, és una invitació a fer complex l'esdevenir històric de les dones.

Aquest projecte és ampli i amb diverses aplicacions: preparar un espai museístic en un dels edificis històrics de la Fàbrica de Tabacs de Tarragona on la ciutadania pugui acostar-s’hi i reflexionar sobre fets històrics de les obreres del tabac, però també dels canvis socials i polítics que s'han anat produint en la ciutat, tot visibilitzant el protagonisme de les dones. A partir d'una metodologia participativa (entrevistes, grups de discussió), es construiran unes eines (exposició, llibre, DVD, espai Web, xerrades, etc.) que ens parlaran del passat i del present que dia a dia seguim construint.



Citat a Luna, L (1996). Leyendo como una mujer la imagen de la mujer. Barcelona: Anthropos.